Fins aquí

Ho heu aconseguit, Junts pel Sí, CUP i ANC: avui desconnecto de la independència gràcies a les vostres espectaculars incoherències.

Gràcies a Junts pel Sí i als vostres parlamentaris que formen part de la Mesa del Parlament i que han decidit presentar al·legacions a un tribunal que, el 9 de novembre de 2015, vau declarar que no en reconeixíeu l’autoritat. No em serveixen de res les explicacions (excuses de mal pagador) sobre si això és el que fa sempre la Mesa o sobre la defensa dels seus membres: quan vau aprovar aquella declaració del 9N, ja sabíeu us tocaria pringar (i, si no ho sabíeu, sou tan rucs que representeu un gran perill dins del Parlament i no hauríeu ser-hi).

Gràcies a la CUP, que vau rebutjar la possibilitat de formar part de la Mesa (puristes! utòpics! o potser no volíeu pringar com tots els altres?) des de la qual, avui, podríeu haver votat en contra d’aquestes al·legacions. Després de renunciar a formar-hi part, ara voleu que els altres defensin un dels punts de la declaració del 9N que només vosaltres vau imposar? Molts catalans vam intuir que això de no reconèixer el Tribunal Constitucional era un tret al peu, perquè implicava o bé renunciar a la possibilitat de presentar-hi al·legacions quan dugués a terme alguna actuació anticatalana (oh! però, qui hauria pogut pensar que el TC faria, algun dia, alguna cosa en contra de Catalunya o dels catalans? Però, si això no havia passat mai!), o bé fer el RIDÍCUL MÉS ESPANTÓS i presentar-hi al·legacions quan això passés. Doncs, felicitats, CUP: heu aconseguit que la Mesa i, per extensió, el Parlament i tots el catalans independentistes quedem en ridícul.

I encara acuseu JxS d’incoherents? Quina poca vergonya…

(Per cert, no era  Churchill qui va dir que en política es podia fer qualsevol cosa tret del ridícul? Encara que no sigui de la vostra corda, no sereu capaços de negar que tenia talent polític. Bé, si que sou capaços: sou la CUP.)

Gràcies a l’ANC, que continueu amb aquesta mania de prendre nota de la gent que acudeix a les manifestacions (la qual cosa és un perill, perquè ens hi estem autofitxant per quan arribi el moment de les represàlies), de fer-nos anar-hi uniformats (o de promoure cada any el gran negoci de les samarretes) i de convertir cada convocatòria en un espectacle digne del Cirque du Soleil. El fet de, enguany, voler presentar als manifestants com a defensors del RUI ja m’havia fet dubtar si anar-hi o no (decantar-me pel no portava les de guanyar): jo no vull RUI fins després d’haver declarat la independència, perquè, en cas contrari, no es diferenciarà en res del 9N2014 (on jo vaig ser Coordinador de Mesa i on vaig viure una de les experiències més emocionants de la meva vida). Un any més tard, també vam guanyar les eleccions plebiscitàries (si no recordo malament, 49% a favor, 39% en contra i 10% a partits que no s’hi pronunciaven, però una part dels quals defensava el dret a decidir i la necessitat d’un referèndum): aquesta RUI seria, en realitat, la tercera (potser es tracta de fer-ne tantes com calgui fins els indepes ens avorrim d’anar a votar-hi i poder dir que les hem perdudes, que jo ja no sé què pensar).

(Sí, ja sé que això no té res a veure amb la decisió de la Mesa. Però, ja que hi som, buido el pap i ja puc passar pàgina.)

Així, doncs, aneu tots a pastar fang, no torneu a comptar amb mi, no serviu per aconseguir la independència: els uns, perquè no la voleu (quan els actes contradiuen les paraules, no es pot dubtar de quina banda hi ha la veritat); els altres, perquè sou fanàtics de la puresa, més extremistes que els fanàtics de qualsevol religió; els altres, perquè heu perdut el rumb. I si els tres partits independentistes majoritaris (ERC, PDC i CUP) i la principal organització civil (ANC; ho sento, no segueixo gaire l’Òmnium, però, com que fa temps que actua d’acord amb ANC, per a mi, són indistingibles) no serviu per aconseguir la independència de Catalunya, trobo que és una pèrdua de temps i d’energia dedicar-vos ni atenció ni col·laboració. Així, doncs, oblideu-me: si jo no espero res de vosaltres, és de justícia que vosaltres tampoc espereu res de mi.

D’ara en avant, començaré a tramitar la meva baixa d’ANC; i, d’ara endavant, només votaré al PACMA.

Bona nit.

________________________

PS: Com sempre, els vostres comentaris són benvinguts. En aquest article, però, us prego que no us prengueu malament si no els contesto (tret de donar la benvinguda als qui comenten per primer cop en el blog). El motiu és ben senzill: per a mi, aquest tema ja està tancat. I, parafrasejant a algun dels polítics que m’han decebut, tancat vol dir tancat.

No és res personal. Gràcies per la vostra comprensió.

Publicat dins de contradiccions | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | 6 comentaris