NO a un tercer RUI

Acabo de votar NO a la proposta de l’ANC de pressionar els representants polítics perquè organitzin un altre RUI (Referèndum Unilateral d’Independència).

Un altre, sí. Perquè ja n’hem guanyat dos: el 9 de novembre de 2014 i el 26 de setembre de 2015. El segon, amb ampla i normal participació dels partidaris del NO i amb una participació que superava el 75%, coses totes dues que es van argumentar en contra dels resultats del 9N.

A més a més, el 26S, els resultats plebiscitaris van donar un 55% a favor del SÍ i només un 45% a favor del NO, el què dóna legitimitat suficient per tirar en davant cap a la idependència.

(Atenent al que proposaven les llistes que s’hi van presentar, el 48% es va decantar per la independència, el 11% pel referèndum i el 39% per mantenir l’statu quo; reduint-ho al vots a favor i en contra, obtenim el 55% i el 45% del paràgraf anterior, decimals a banda:  recordeu que, en un plebiscit, no es té en compte ni l’abstenció, ni el vot en blanc ni el volt nul.)

Un tercer RUI, en aquest moment, no seria sinó una repetició del 9N, obtindria uns resultats similars i tornaria a comptar amb l’abstenció massiva dels partidaris del NO, de manera que, en el millor dels casos, hauríem retrocedit dos anys.

En canvi, el Full de Ruta ja preveu un plebiscit on els partidaris del NO no tindran més remei que participar: el referèndum d’aprovació de la Constitució de Catalunya. Que, per cert, és el mateix mecanisme amb que l’estat espanyol es va desfer de les lleis franquistes i va esdevenir una democràcia (o quelcom que, en aquell moment, ho semblava).

Així, doncs, aquesta retirada dels partits presumptament independentistes (i de l’ANC, i crec que també d’Òmnium) em sembla una estratègia de covards que no s’atreveixen a executar el mandat del poble català i tirar endavant amb la Declaració d’Independència. I, no, no m’hi trobaran: o DI o res (que ja està bé de romanços, collons).

Publicat dins de contradiccions | Etiquetat com a , , | 2 comentaris