Programari lliure, cultura lliure, xarxes lliures, desgooglearització…

Programari lliure, cultura lliure, xarxes lliures, desgooglearització…

Tot té un principi. De vegades, en té diversos. Jo ja no sé per quin principi vaig en aquest itinerari vital i ètic que vaig començar quan, mentre cercava un corrector ortogràfic d’italià per al Word, vaig descobrir OpenOffice.org i la seua col·lecció de correctors de més de trenta llengües (italià inclòs, per sort per a mi); un itinerari que em va portar, al llarg dels darrers anys, al concepte de programari lliure, a RMS i la seua filosofia, a les distribucions GNU/Linux, a Ubuntu, als Ubuntaires … El que sí que us puc dir és que el meu darrer (fins ara) principi va tindre lloc farà cosa de mig any a un petit i remot poble de Sòria anomenat Ciria.

Vista de Ciria (Soria). Font, Wikimedia

Vista de Ciria (Soria). Font, Wikimedia

Un cap de setmana de mitjans de juliol, Núria Sebastián, creadora del Refugi d’Idees Casa Tía Julia, va organitzar un inesperat encontre sobre Tecnologia i Ètica. Inesperat, perquè ningú pensaria a relacionar un poble de 40 habitants amb les tecnologies digitals.

Al voltant d’una dotzena de persones ens hi vam reunir per escoltar xerrades sobre temes diversos, com els sistemes GNU/Linux, la impressió 3D o el funcionament del bitcoin (per a anarquistes…). Però, també vam aprofitar per conèixer-nos, opinar, divagar i, fins i tot, per fer excursions o per gaudir d’experiències gastronòmiques molt plaents (sota l’acollidora ombra d’un om, tal com va explicar Notxor en aquest article). D’aquells dos dies, en guardo un record molt bo; però, sobretot, guardo el record de les persones que hi vaig conèixer i que, a través de les experiències que van compartir, han marcat, en mi, un canvi —lent, però intens— que es comença a exterioritzar mentre escric aquestes línies.

I és que la xerrada que ens va oferir Andoni (ups! s’ha traslladat a Xrasl Belmont) sobre la desgooglearització (titulada Googlen’t) em va colpir especialment. És cert que ja hi estava sensibilitzat: fa anys que conec les opinions de RMS sobre com ens espien les multinacionals digitals i de quina manera les informacions que recullen sobre nosaltres poden acabar en mans dels estats o d’organitzacions encara més tenebroses. De fet, no puc utilitzar el mòbil sense sentir un bri d’inquietud. No era, per tant, el primer avís que rebia sobre aquest tema.

Manteniu la calma mentre us furtem les dades

«Manteniu la calma mentre us furtem les dades».
Podeu adquirir aquesta tassa en diverses webs.

A més a més, l’argument ha tornat a aparèixer davant dels meus ulls en diverses ocasions: la xerrada que ens va fer en Walter sobre Ubports i sistemes operatius alternatius per als telèfons mòbils a la Festa Cosmic Cuttlefish – Ubuntu 18.10; les notícies sobre la venda de les nostres dades per part de les grans companyies; la certesa de ser espiat per les Forces del Mal en les xarxes comercials…

On m’ha portat tot això? Doncs, en primer lloc, a prendre consciència de la realitat de les amenaces digitals (que no tenen res a veure ni amb el porno ni amb el tràfic de substàncies prohibides o altres objectes il·legals, sinó al fet de ser espiats a un nivell molt superior al descrit per Orwell a 1984) i a prendre la determinació de començar el camí que, en algun moment no gaire llunyà, em permetrà acabar de desconnectar-me de la GAFAM (Google, Apple, Facebook, Amazon, Microsoft).

(La part positiva és que només em resta desconnectar-me de Google!)

Però, en realitat, més que començar, es tracta de continuar: una part del camí ja l’he recorreguda, com explicava al primer paràgraf. A grans trets, ara, el camí —en conjunt i a grans trets— es perfila així:

  1. emprar només Programari Lliure,
  2. emprar només Maquinari Lliure,
  3. en línia, emprar només Serveis Lliures.

Pel que fa als ordinadors, un cop has substituït els programes habituals per equivalents lliures (com ara LibreOffice, Firefox, Thunderbird, VLC, GIMP…) i has passat a utilitzar els sistemes GNU/Linux, pots estar segur d’haver assolit el primer punt en més del 97%.

Aquell 3% privatiu és culpa de no disposar, encara, de màquines que no incloguin cap component que exigisca, per funcionar, controladors privatius. Per tant, no és fàcil adquirir ordinadors que puguen funcionar amb distribucions 100% lliures. Per sort, cada cop hi ha més projectes de disseny i fabricació de maquinari lliure i cada cop, també, hi ha més oferta d’ordinadors amb distribucions preinstal·lades. No hi podem fer gran cosa mentre no hi haja oferta (tret d’agrupar-nos i d’exigir-la, és clar). Sembla, però, que el dia L s’acosta…

Mòbils i tauletes, però, es troben en una situació més complicada (des del punt de vista d’un usuari que no domina els aspectes tecnològics del problema). Des del memorable projecte Openmoko, hem avançat molt: han aparegut (i, dissortadament, desaparegut) molts projectes de sistema operatiu lliure per mòbils; fins i tot, projectes de mòbils específicament construïts amb aquest objectiu. Tanmateix, l’oferta es redueix a versió d’UBPorts mantinguda per la comunitat (Canònical va abandonar el projecte el 2017) i els diversos «Androids desgooglearitzats» (LineageOS, Replicant…). Però, us seré sincer, tot això em sembla encara una fase alfa, molt i molt lluny d’obtenir l’acceptació d’una massa representativa d’usuaris.

Esperançadorament, el projecte Librem 5 anuncia la comercialització d’aquest mòbil (amb un sistema operatiu PureOS, no pas basat en Android) a partir d’abril del 2019. Bé, de fet, ja els el podeu encomanar: a partir d’abril n’estan previstos els primers enviaments. I, atenció, amb la benedicció de la FSF.

I arribem, finalment, al tercer punt, el dels serveis lliures, que és el que em té capficat aquests dies. Sempre n’havia cercat, com WordPress o com Diaspora*; també els Etherpad han sigut importants per a mi. Tanmateix, al final se’m feia difícil (com a tants usuaris) prescindir de Google, de Gmail i de Drive, per exemple. Ara, però, la perspectiva canvia totalment.

Proposta de logo per al Fedivers, per Eukombos. Font, Wikimedia

Proposta de logo per al Fedivers, per Eukombos. Font, Wikimedia

D’una banda, els serveis lliures ham començat (ja fa temps, és cert; però, jo no hi he aprofundit fins a aquests darrers mesos) a federar-se, a unir-se, a formar una comunitat de comunitats. El resultat és que, a través de les diverses instàncies del Fedivers, hom pot obtenir tots els serveis a què ens hem anat acostumant al llarg dels darrers anys. Serveis, això sí, construïts a partir de programari lliure i que, en no estar en mans de cap empresa multinacional, sinó de comunitats autogestionades, respecten molt més la privacitat de les nostres dades i, a més, no és tan fàcil que acabin per cedir-les a les Forces del Mal —en què han esdevingut molts estats teòricament democràtics.

Resumint, és de tot això del què voldria parlar-vos en els propers articles, de les diverses manifestacions del Fedivers, de projectes com Framasoft (ahir, a correcuita, us en vaig fer un petit avanç) i de tot allò que ens ajuda a mantindre realment nostres les nostres dades.

(I, totes aquestes cabòries, per una trobada amb una dotzena de friquis a Ciria…)

Anuncis
Publicat dins de contradiccions, cultura lliure, programari lliure, serveis lliures, xarxes lliures | Etiquetat com a , , , , , , | 3 comentaris