El presumpte possible principi d’alguna cosa indeterminada

Ahir per la tarda, Artur Mas va protagonitzar una vistosa interpretació dels Segadors en la plaça Sant Jaume. Va ser un acte curiós, ja que, en principi, es produïa en tornar de Madrid amb una sonora negativa. Va ser com celebrar una derrota amb bombo, platerets i catifa vermella.

Alguna cosa no hi quadra, és clar. Si Mas realitzava aquell acte tan ben escenografiat, devia ser per algun motiu concret. Potser no era més que maquillatge per pair el fracàs. O potser era alguna cosa més, potser era la celebració del darrer viatge a Madrid per demanar almoina: tant de bo.

Però això implicaria que el president Mas té molt clar quins seran els següents passos i cap a on el conduiran. Tenint en compte que l’èxit espaterrant de la manifestació de la Diada el va agafar amb el pas canviat, i que va haver de recitar discursos deliberadament ambigus, no ho acabo de veure clar.

El que sí tinc clar, però, és que ni Mas ni CiU han volgut mai la independència (és molt còmode tenir algú a Madrid a qui donar les culpes; també està molt arrelat el sentiment provincià, i això «d’anar a Madrid» a buscar no-se-ben-bé-el-què sembla que els agrada molt). Els seus plans no poden anar per aquest camí; així, doncs, quina en porta de cap? Si, com apunten insistentment els rumors, té previst convocar eleccions el més aviat possible (novembre?)  i si, a més a més, calcula que no s’arribarà a formar una coalició electoral independentista per la manca de temps, es possible que, amb alguns cops teatrals que ja deu tenir preparats, pensi que les pot guanyar.

La veritat és que, anticipant-les, posa pals a les rodes dels adversaris (almenys, d’aquells que no ho hagin vist venir). De  fet, no seria estrany que els de CiU ja portessin mesos preparant-se per a aquesta eventualitat –o aquesta maniobra. Passi el que passi, la propera setmana serà d’allò més entretinguda. No descarto veure els tancs en la mateixa plaça de sant Jaume. No us deixeu les càmeres a casa: encara esteu a temps de guanyar un Pulitzer.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Catalunya, democràcia, desinformació, economia, Europa, independència, pirata, Política, república. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El presumpte possible principi d’alguna cosa indeterminada

  1. carles oriol ha dit:

    El futur per la independència és bastant indeterminat però el que ens estan oferint agressivament des de fora és tan concret que no ens deixa altra sortida.

Els comentaris estan tancats.