M’han fotut el bloc (i està encara per estrenar)

Via WilaWeb me n’assabento: ha estat ni més ni menys que l’Institut d’Estudis Catalans qui me l’ha fotut, en incorporar les entrades blog i bloguer al diccionari normatiu. Que per què dic que me l’ha fotut? Doncs perquè jo sóc d’aquells que van trobar raonable la proposta del TERMCAT, bloc, que, en lloc d’acceptar un altre anglicisme, solucionava el problema afegint una nova accepció a un mot que ja existeix i que guarda una certa relació amb el nou significat (bloc, llibreta); la vaig trobar raonable i l’he feta servir (i l’he practicada) durant una pila d’anys.

Una mica irritat, espero amb candeletes que algú —algun gramàtic dels qui han pres part en la decisió o algun escriptor amb fonament i ben informat— aclareixi els motius que han portat l’IEC ha decantar-se per aquesta opció i no per l’altra: com a lingüista d’espardenya i com a usuari intensiu del mot hi tinc curiositat.

Com a blocaire (uix, perdó: com a bloguer, que em costarà d’acostumar-m’hi), m’han tocat els nassos. Però el procés d’adaptació de nous termes, si fa no fa, a casa nostra va així: de primer, en surt la necessitat (la «cosa»), i els parlants emprem el primer mot que ens ve a l’orella o als ulls (el barbarisme, en aquest cas, anglicisme: blog, blogger); ben aviat, alguns parlants agosarats i una mica lletraferits en fan alguna o algunes propostes de naturalització (bloc, quadern digital, bitàcola…) tot emparant-se en el sentit comú, o en llur interpretació del que seria el sentit comú; després —en el cas del català—, el TERMCAT en fa una proposta sota uns criteris racionals, filològics, i, finalment, l’Institut d’Estudis Catalans, alguns anys després, sentencia en un sentit o en un altre, dóna la raó a alguns parlants i se la treu (ens la treu) a alguns altres.

Acaba aquí el procés? No ben bé: ara falta veure —i serà qüestió d’anys— si els parlants en fan algun cas o si continuen anant a la seva. Per exemple, els mots programari i maquinari ja fa anys que figuren al DIEC, però em sembla que, tret d’alguns pocs professors molt conscienciats, i potser algunes petites comunitats d’usuaris, la resta dels catalanoparlants continuen parlant de software i de hardware.

Què hi faré jo? Doncs, com que sóc professor de català, no tinc més remei que acatar la «sentència» i, a partir d’ara, escriuré blog (que, per cert, es pronuncia igual que «bloc») i bloguer (potser deixaré anar algun «blogaire» de tant en tant: els processos de formació de paraules per sufixació m’ho autoritzen); si no acatés aquest canvi, seria com el professor d’autoescola que se salta els semàfors en vermell quan té una mica de pressa.

No deixa de ser irònic i trist, però, que l’IEC hagi «consagrat» el mot quan el fenomen està en clara decadència: l’edat daurada dels blogs calculo que va ser entre el 2000 i el 2006 o el 2008, el moment que les xarxes social ja s’havien disparat i estaven arraconant aquest gènere.

Però, sí, reconec que m’han tocat els nassos.

PS: Ara ens tocarà incloure els termes blog i bloguer en els correctors ortogràfics!

//

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a M’han fotut el bloc (i està encara per estrenar)

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Hoooooola!
    Quant de temps sense llegir-nos. De fet jo fa gairebé un mes que no escric més de 140 caràcters seguits :P

    Centrant-me en el comentari del teu apunt (o a partir d’ara caldrà dir entrada?), jo també m’he sentit una mica defraudat, i sé que hi ha gent (bona gent com el @tmallafre) que creu que el que ha fet l’IEC és el que calia fer, però a mi em semblava més adient mantenir bloc i blocaire… i reconec que em costarà molt de canviar (bàsicament perquè hi ha un punt de rebuig important).

    Per cert, veig que amb motiu d’aquest comentari he lligat més de 140 caràcters seguits ;)

    Gràcies pels teus escrits!

    • Benvingut, Sisco! Acabes d’inaugurar els comentaris del meu nou projecte! :-D
      La veritat és que feia molt de temps que jo tampoc no escrivia res: la feina no em deixar fer-ho! Però, si tot va bé, aviat, i a poc a poc, aniré reactivant-me.
      Tinc molta, molta curiositat per llegir els comentaris i les reaccions dels blogaires (eps! aquesta, com a mínim, està ben formada!) sobre la decisió de l’IEC. Potser llegirem algun article sucós sobre el tema, hi ha escriptors de molta volada que fa molt de temps que mantenen blogs i voldran dir-hi la seva: serà interessant.

      Una abraçada, Sisco!

      • SiscoGarcia ha dit:

        Ja veus com ho he estrenat… no m’he aclarit i he escrit dues vegades el comentari… supose que és falta de costum.

        Me n’alegre d’haver inaugurat els comentaris del teu nou projecte… no sé si té premi :P

        Pel que fa al tema de discussió, la veritat és que els motius tècnics els desconec, tot i què em sembla que no falten arguments per mantenir «bloc» i «blocaire»; ara bé, com que el sufix «-aire» és tan nostrat (i exclusiu, oi?) m’hagués agradat que es mantingués «blogaire» si més no, tal com tu has fet; perquè a més, crec que és molt possible que el terme «bloguer» (que també és nostre) és confonga amb «blòguer», és a dir, amb el terme anglès, el qual hores d’ara, per més inri, té reminiscències d’una marca comercial (i conste que amb això no vull dir res -com que la casa comercial és al darrere d’aquesta tria-).

        Abraçada, Jordi!

        • Doncs, em sembla el sufix -aire no el tenim en exclusiva, crec recordar que el compartim amb l’occità, la llengua romànica més propera al català (tan propera, que encara hi ha una secta de gramàtics que les consideren una sola llengua).

          Tens raó, «bloguer» està tan a prop de «blogger» que ahir mateix una amiga m’ho comentava. I, sí, per al meu gust, massa proper, també, a la marca comercial. De moment, no penso renunciar a «blogaire», que sona molt més català.

          Una abraçada!

          • SiscoGarcia ha dit:

            Ja sabia jo que m’arriscava massa dient que -aire era un sufix exclusiu del català, sort que com a lingüista has desfet l’entrellat… de tota manera si el compartim amb l’occità és si fa no fa el mateix (no vull dir que sigui una sola llengua, no caure en aquesta trampa).

            La veritat és que l’ús de blogaire no em sembla desencertat… és una mena de mal menor ;)

            • No et fiïs gaire, que ho he dit de memòria: això d’estar en la diàspora és desesperant, no tinc a mà la meva col·lecció de gramàtiques per anar aclarint els dubtes!

  2. SiscoGarcia ha dit:

    Hooola,
    Quant de temps sense llegir-nos… bé, de fet sense llegir-te perquè jo fa gairebé un mes que no escric més de 140 caràcters seguits :P

    Pel que fa al comentari al teu apunt (o caldrà dir «entrada» a partir d’ara’), he de dir que jo també m’he sentit una mica frustrat per aquesta decisió de l’IEC; i tot i que sé que hi ha gent (bona gent) que pensa que la decisió és la més adient, a mi m’agradava més l’ús de bloc i blocaire. Reconec que em costarà molt el canvi; i en part serà perquè m’hi resistiré a fer-lo… digues-li rebeŀlia o rebequeria o com vulguis, però és un tema que no acabe d’entendre a què respon :(

    Per cert, gràcies al teu apunt he lligat uns quants més de 140 caràcters ;)

    Fins aviat!

Els comentaris estan tancats.