Abusananos de la propietat intel·lectual

No es pot sentir sinó menyspreu cap a aquells, persones, grups o institucions, que abusen dels febles i se n’aprofiten. En el cas de les institucions públiques, al menyspreu s’ha d’unir la repulsa més absoluta, la desaprovació més ferma, ja que tenen el deure, específicament, de protegir els febles. Si els febles són nens i joves, l’abusador esdevé «abusananos» no només en el sentit recte del terme, sinó, fins i tot, en l’etimològic.

És el cas, trist i censurable, de l’Ajuntament d’Ascó, que convoca un concurs literari per a joves amb unes bases que són, com a mínim, un abús (la manca d’assessorament jurídic m’obliga a no qualificar-les sota la figura de cap falta o delicte concrets).

Vet aquí que les esmentades bases inclouen la condició següent: «L’Ajuntament d’Ascó accedirà a la propietat de les obres premiades, ostentat-hi tots els drets.» Tots els drets, sense faltar-ne cap ni un, més la «propietat», que, tractant-se d’obres literària, serà, crec jo, propietat intel·lectual —cosa que, pensava, sempre ostenta l’autor de l’obra, independentment que n’hagi cedit els drets d’explotació. Aquesta condició ve rematada, a més a més, per un «I es reserva el dret de publicar-les, o no, en funció del material disponible.» Analitzem-ho una mica.

D’entrada, qualsevol editorial tradicional (d’aquelles del segle passat, de les que encara no saben concebre un llibre si no l’editen sobre el cor d’algunes desenes o centenars d’arbres) ofereix un contracte estàndard on es reserven els drets de publicació per un període d’entre 10 i 15 anys a canvi de pagar a l’autor un percentatge del preu per cada exemplar venut. No solen reservar-se la totalitat dels drets, de manera que l’autor pot recitar l’obra en públic sense haver de demanar permís a l’editorial; pot publicar-ne una selecció, posem per cas, en un bloc per tal de donar-hi difusió (de la qual cosa es beneficiaria l’editorial, és clar); pot publicar-ne un fragment en una revista literària (de la qual publicitat gratuïta es tornaria a beneficiar l’editorial); o pot cedir, per un altre canal, els drets cinematogràfics o els de creació d’un videojoc.

En aquest cas, però, l’Ajuntament s’atribueix tots els drets, sense faltar-ne cap ni un. I, com que no hi figura cap límit temporal, suposo que s’ha d’interpretar que se’ls atribueix per sempre més. Literalment, una espoliació, agreujada pel fet que s’executa sobre menors d’edat (una de les categories es dirigeix al rang d’edat d’entre 14 i 17 anys), criatures il·lusionades i sense experiència, especialment fàcils d’estafar.

Així, amb el desposseïment de tots els drets i amb la potestat absoluta per part de l’Ajuntament de publicar o no les obres (sense haver de donar explicacions als autors, que només pel fet de concursar-hi ja accepten les bases), resulta que els autors, si en surten premiats (premiats?), ni tan sols tenen garantida la publicació de la seva obra (perdó: de l’obra de l’Ajuntament, que ja n’haurà esdevingut l’amo i senyor).

Les bases han arribat al centre on faig classes, el què em fa témer que la resta d’instituts catalans (o, si més no, els de Tarragona) les hauran rebudes també. És a dir, que l’Ajuntament d’Ascó espera obtenir la complicitat dels professors de Llengua catalana i literatura perquè els en fem publicitat. Podeu estar segurs que jo els en faré tanta com podré, que explicaré als meus alumnes amb pèls i senyals aquest abús i que els aconsellaré, si algun dia senten el desig de participar en cap certamen literari, que se’n llegeixin bé les bases per evitar caure en mans de desaprensius com aquests.

Com si no tinguéssim prou amb els lobbys de l’audiovisual o amb les maniobres de la SGAE.

//

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Abusananos de la propietat intel·lectual

  1. papapep ha dit:

    Aquesta forma de “promocionar” la cultura tan aberrant és comuna en ajuntafems i altres agrupacions d’humans amb ínfules que-no-toquen. Ho he vist repetidament a l’hora de fer concursos de fotografia, pintura, rètols, llibres… També ho he vist a associacions privades, tot i que subvencionades totes elles, d’arts i altres coses similars. Això, aquesta abundància d’abusananos, no ho fa ni normal, ni més passable, evidentment.
    Respecte el que esmentes de l’autoria, fins on jo sé, és com la paternitat: no és traspasable. Tu pots adoptar una criatura, però si no has estat “l’autor” del fet, mai en seràs el pare biològic, tot i tenir-ne la tutoria legal. Doncs a nivell d’autoria “lo mesmo”. Entenc que “tots els drets” són tots menys l’autoria, que no és un dret en sí, si no un fet consumat.

    Salut!

  2. SiscoGarcia ha dit:

    Jo més aviat em callaré el que pense, de fet no havia fet cap comentari encara, perquè em sulfure.

Els comentaris estan tancats.