ElMundo.es contra la democratització de l’opinió

Avui, alguns mitjans de comunicació s’han fet ressò d’una curiosa clavada de pota del gabinet de comunicació del PP: ahir, 14 de març, fruit, sens dubte, d’una confusió a l’hora de triar la llista de correu a què es destinava, van enviar a la premsa un email que, en realitat, només haurien d’haver llegit els seus opinadors (o trolls, segons a qui li preguntis) en els medis digitals. Per qui no tingui costum de llegir la premsa digital, aquests opinadors són persones que es dediquen a comentar en els medis digitals, potser a canvi d’algun tipus de compensació, les notícies adverses al partit de torn per tractar de minimitzar-ne l’efecte, és a dir, per tractar de manipular l’opinió de la resta dels lectors.

Que el PP, com la major part dels partits poderosos (aquells als quals els bancs els perdonen els deutes sistemàticament), té una legió d’opinadors era un secret a veus de què es parlava no fa gaire. Que aquest equip funcionava a través d’una sèrie de consignes enviades diàriament, via correu electrònic, pel gabinet de comunicació del PP, també era cosa que es donava per sabuda, força lògica.

El que sorprèn és que alguns dels mitjans que van rebre aquest e-mail / e-rror, propers ideològicament al PP, hagin decidit difondre els fets. És el cas de ElMundo.es, que en la seva edició balear publicava aquest curiós article.

Personalment, però, el que em preocupa és veure com ElMundo.es aprofita la notícia per carregar contra la llibertat d’expressió que ens proporciona la xarxa, contra la llibertat de cadascú d’opinar lliurement sobre qualsevol tema:

En cualquier caso, la fórmula confirma que más no significa mejor y que nunca fue una buena idea que cualquiera pueda escribir lo que le dé la gana –o lo que le dicten– en ese agujero negro que es Internet y las redes sociales.

(El ressaltat és meu.)

Tornem a la mateixa guerra de sempre: els mitjans tradicionals continuen sense acceptar que llibertat d’opinió no és que, qui pugui pagar-se un periòdic, el publiqui, sinó que qui vulgui opinar públicament ho pugui fer; continuen sense acceptar que no cal tenir carnet de periodista per a tenir opinió, ni tan sols per a saber expressar-la d’una forma presentable; continuen sense acceptar que Internet està aquí i que ha vingut per a quedar-s’hi i, com a única estratègia, es dediquen, encara, a desprestigiar-la i a criminalitzar-la (passa el mateix que amb el tema de les descàrregues, és sempre la mateixa guerra contra la llibertat i contra la cultura).

No, l’atac a les xarxes socials no és accidental: és el lloc des d’on s’està reorganitzant el pensament social, des d’on s’està reactivant l’acció social, des d’on es convoquen manifestacions contra les retallades del govern o accions de protesta per evitar desnonaments. Les xarxes socials són el lloc on el pensament es mou en totes direccions perquè tothom pot escoltar a tothom i tothom pot intercanviar opinions amb tothom: és el lloc on esmolem el pensament i el criteri propi, cosa que ens fa més difícils de manipular per la premsa tradicional que ElMundo.es representa.

No, no es tracta d’una frase descontextualitzada i accidental, ja que en el paràgraf següent continuen insinuant que les úniques opinions «lliures i qualificades» són les de qui escriu a sou d’un periòdic (com si això fos més lliure que estar a sou d’un partit; de fet, qui escriu a sou d’un partit sol ser-ne simpatitzant o afiliat, de manera que, en el fons, pot ser més sincer que un escriptor professional pagat per una multinacional de la informació). La feblesa de l’argumentació queda de relleu amb el llenguatge barroer que arriba a emprar el «professional» autor de l’article:

La democratización de la opinión no hace sino relegar a anécdota aquella que pueda tener validez por expresarse de forma libre y cualificada. Lo que se diga acodado en la barra del bar o rascándose el culo es otra cosa. En definitiva, no es que no se pueda distinguir el grano de la paja, sino que todo acaba por volverse paja.

L’anècdota que ens ocupava, la clavada de pota d’un membre del gabinet de comunicació del PP a qui encara no havia fet efecte el cafè, no ens diu res que els habituals d’Internet no estiguem acostumats a veure des de fa molt temps. De fet, aquests trolls a sou de qualsevol partit solen ser ràpidament identificats i posats en evidència pels lectors de qualsevol mitjà digital: els lectors habituals saben detectar opinadors a sou.

La crítica de ElMundo.es, en canvi, ens posa en guàrdia, als educadors en general i als professors de llengua i literatura en particular, sobre la necessitat d’educar, també, per a la lectura digital, per a la lectura de premsa digital i, com estem veient, per a distingir el gra de la palla també a nivell dels comentaris dels altres lectors —sense perdre de vista, però, els presumptes professionals lliures i qualificats a sou de qualsevol periòdic. La feina que tenim per davant és llarga, doncs, i feixuga: defensar la democratització de l’opinió que ens proporciona Internet és defensar la democràcia, és lluitar per una societat més justa.

Paga la pena, ja ho crec.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.