Arribes massa tard

«Que ja no estem en l’edat, i tot això i allò.»
Vicent Andrés Estellés

Jo ja no estic en l’edat; tu estàs en
saó: arribes massa tard; et veig
passar com el càntir que m’és negat
mentre em nego en sec, assedegat, sense

més humitat que la salabror que
em crema els ulls. Et veig passar de llarg.
Somio un passat impossible ple
de primaveres, rossinyols i albes

compartides, descobriments a flor
de pell, jardins amb músiques que el vent
remena fulla a fulla, i una font

que s’escolta de fons, com un gramòfon;
potent, la rentadora centrifuga.
Escampades arreu, unes joguines.

JMC

(Per participar en el III dia de la poesia catalana a Internet)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en invencions i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.