Keep calm and be creative

Dir que la xarxa ens ha canviat la vida és descobrir el Mediterrani; aquesta biblioteca infinita, instantània i gairebé omnipresent ho ha canviat tot: els hàbits de comunicació (el telèfon, el correu o el telegrama són coses del passat), els d’informació (la premsa i la televisió encara no s’hi han acabat d’adaptar) i, naturalment, tota mena de transaccions econòmiques. A mi, però, m’interessa la manera com està afectant els processos creatius, no només dels artistes «professionals», sinó de totes i cadascuna dels persones que ens hi passegem.

La xarxa ens ofereix, entre altres coses, un llenç infinit i assequible per deixar-hi anar la imaginació i la creativitat: amb un cost irrisori, no només podem accedir a molt més contingut artístic del que podríem mai pair, sinó que qualsevol pot publicar-hi grans llibres o petits poemes, espectacles musicals o simples cançons, exposicions fotogràfiques o modestos gargots. I això és una revolució des de molts punts de vista: el purament artístic, però també l’humà, el social, el polític, l’econòmic…

Si pensem només en els processos de creació, els factors que ha alterat la xarxa ja en són moltíssims. Com deia, l’accés a la cultura i a l’art s’ha multiplicat de manera incalculable. Però no estic parlant només dels costos, del preu que cal pagar per escoltar una cançó, llegir un llibre o veure una pel·lícula; em refereixo, sobretot, a la possibilitat de llegir llibres que ni tans sols s’han publicat en paper perquè cap editorial del segle passat s’hi arriscaria; o d’accedir a obres que, d’haver-se publicat en l’entorn de l’autor, no hauríem escoltat mai esmentar; o textos que, fins i tot publicant-se en el nostre entorn, haurien tingut una distribució tan exigua que potser l’atzar no ens hauria mai permès trobar-los sobre una prestatgeria de la nostra llibreria preferida. I on dic llibres podeu interpretar pel·lícules, fotografies, dissenys, música.

Aquesta varietat, aquesta oferta cultural que va més enllà d’allò que és viable comercialment, és el que em fascina. I és que sense «alimentació artística» no pot haver-hi creació: són els estímuls de tota mena, però sobretot aquells que procedeixen de l’art que pretenem crear, els que ens impulsen, ens donen idees, en desperten la imaginació. Així, el músic necessita escoltar noves peces i al poeta li cal llegir nous poemes. Potser el pintor i l’escultor, o el fotògraf, són més afortunats, perquè formes, colors i textures els persegueixen en obrir els ulls; però de segur que també se senten esperonats en contemplar les obres d’altres pintors, escultors o fotògrafs.

Així, aquesta sobrealimentació proporcionada per la xarxa ha despertat passions creatives que, sense aquella, potser haurien continuat dormint sense manifestar-se mai. Gràcies a la xarxa, doncs, avui tenim més aspirants a artista que en cap moment de la història. I, és clar, també condueix cap a vies que, en altre cas, potser haurien romàs inexplorades.

Ara, però, de segur que algú estarà pensant que això no garanteix l’aparició de genis de cap branca artística. No ho sé; tampoc no em preocupa: tot i que valoro molt les aportacions que aquells genis excepcionals (Victor Hugo, Mozart, García Lorca, Picasso) fan a la humanitat, valoro encara més el fet que la major quantitat possible d’éssers humans puguin gaudir d’aquelles obres, i trobo que un públic format per aprenents d’artista pot apreciar molt més un concert, pot trobar més interpretacions a una novel·la o a un quadre. Aquell llenç infinit i assequible que ens proporciona la xarxa permet que tothom sigui, no solament consumidor de bens culturals, sinó també productor, cosa que ens prepara per a apreciar en més profunditat qualsevol obra cultural; però, sobretot, ens fa aprofundir més i més en la nostra pròpia humanitat.

I aquest és, en realitat, el gran canvi social: l’autoexploració a què ens sotmetem durant el procés creatiu. Tot plegat obre el camí cap a una humanitat més madura, més conscient. I, sense dubte, més crítica, cosa que preocupa a les oligarquies dominants i que fa tractin de posar límits a tanta llibertat, a tanta comunicació i a tanta creativitat.

La revolta, per tant, és anar creant.

Keep calm and be creative

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.