Gentada

Amb el bon temps (bé, una mica ventós) i les vacances, la platja està de gom a gom, els cotxes no troben ja aparcament i el rodalies encara porta grups i grups de turistes. Els restauradors n’estaran contents, sembla un bon inici de temporada.

No em sorprèn pas veure tanta gent junta, és clar: si fa no fa, la major part de les persones tenim gustos similars i ens agrada freqüentar els mateixos llocs, siguin platges, muntanyes o ciutats. El que no acabo d’entendre és aquella estranya satisfacció que mostren alguns en veure’s envoltats de gent i que manifesten amb comentaris admiratius, positivament admiratius, de l’estil de «has vist quanta gent?»

De fet, aquesta admiració satisfeta la puc entendre en qui viu en un poble petit, mig abandonat, i, per festa major, veu els carrers bullir d’emigrants que retornen ni que sigui per un dia: és la satisfacció de qui ha triat romandre a la casa dels pares i, en veure els que tornen, pot pensar que alguna cosa bona tindrà quan els que van marxar no acaben de tallar els lligams. Una mena d’orgull casolà, si fa no fa.

En canvi, aquí no es tracta d’això: qui s’admira no hi viu, ni té cap motiu per sentir-se’n orgullós, sinó que és un foraster més que ve a passar-hi unes hores d’esplai i de deport a una platja qualsevol. És a dir, que el plaer consisteix en veure’s envoltat de gent, de gent estranya, aliena. I això és el que no entenc.

Potser és això el que hom anomena «ser sociable»: gaudir de la companyia –de la presència, més bé– de persones que et són estranyes, que no coneixes de res; persones que, per aquest motiu, semblaria normal que no t’importessin gaire.

Vaig una mica més enllà: si volia gaudir de la platja, aquesta gentada no pot fer sinó enutjar-me, ja m’enterboleix el paisatge; si volia passejar tranquil, amb els crits, les corregudes, els gossos que molts s’entesten a treure sense corretja ni morrió, la tranquil·litat és impossible; si volia gaudir d’un bon àpat a la vista de la mar, potser no me la deixaran albirar, i potser no trobaré un bon lloc al restaurant perquè estarà atapeït, i potser el cambrer no em podrà atendre amb l’atenció que jo voldria.

Per més que hi penso, no trobo cap motiu perquè una gentada de desconeguts faci més atractiva la platja. Ja hi aniré entre setmana.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.