Encara, el mocador

Avui hem conegut el resultat de la sentència en el cas de Najwa Mahla, l’alumna que, l’any 2010, va ser privada del dret a l’escolarització per portar l’hiyyab a classe. Segons la interpretació que en feia el centre, l’institut Camilo José Cela, de Pozuelo de Alarcón —que forma part del sistema públic—, aquest mocador no era admissible ja que el Reglament de Règim Intern del centre prohibia explícitament assistir a les classes amb el cap cobert. Així, la noia va quedar confinada en una sala, aïllada dels seus companys durant l’horari de classe, fins que, algunes setmanes més tard, va ser transferida a un centre veí on el vel no suposava cap problema. La família de la noia va litigar per considerar que s’estava conculcant el dret a la llibertat religiosa; la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, inapel·lable, ha donat la raó a l’institut.

El tema es presta a moltes interpretacions i molts opinadors —que no han trepitjat un institut des l’adolescència i que no saben què és aquest mocador ni què representa, religiosament i social— hi han dit la seva. Hi ha hagut opinions directament xenòfobes («són a ca nostra, que s’hi adaptin o que se’n vagin!»), bonistes («és per defensar la igualtat de la dona, és per alliberar-les del jou masclista de l’islam!»), peulletristes («si el reglament diu que no, és que no») i directament estúpides («estàs més maca sense mocador!»). M’ha semblat, però, que pocs opinadors intentaven posar-se en el lloc de l’alumna (o de les alumnes: no és un cas aïllat).

La major part dels qui han comentat el tema no tenen cap relació amb la docència ni amb el món educatiu, de manera que tampoc no tenen contacte amb aquests casos i no saben que hi ha famílies musulmanes que no deixen sortir les filles al carrer: no les deixen sortir soles —i no estic dient que el cas de Najwa fos aquest. De fet, i perquè la llei obliga a l’escolarització dels menors de 16 anys, les deixen sortir només per anar a l’institut. En aquests casos, però, solen obligar-les a anar-hi amb el mocador al cap, ocultant els cabells. I és aquí on, paradoxalment, el mocador esdevé una eina per a la inclusió social i escolar, ja que permet que puguin sortir de casa, acudir a un centre educatiu i relacionar-se amb altres joves de la mateixa edat.

És en aquestos casos, per tant, que les postures intransigents, puristes —farisees— que comentava abans esdevenen còmplices de la intransigència paterna i perjudiquen greument a les mateixes noies que afirmen voler ajudar. Sorprèn, a més a més, aquest tancament obtús en docents partidaris de la pedagogia moderna, aquella que defèn expressament el concepte d’«escola inclusiva», aquella que exigeix que els alumnes amb discapacitats cognitives, de mobilitat, sensorials o, fins i tot, comportamentals siguin escolaritzats en les mateixes aules que els alumnes que no presenten aquests problemes. Afirmar que la inclusió no s’ha d’aplicar als alumnes «diferents» en raó de la religió o de la forma de vestir és hipòcrita, senzillament hipòcrita (en la meva opinió, inconstitucional).

I, a més a més, contradictori: de segur que en aquell mateix institut hi ha alumnes que segueixen la moda dels pantalons caiguts i van ensenyant els calçotets—atemptant contra l’estètica més elemental—; de segur que en aquell mateix institut hi ha alumnes exageradament escotades que van mostrant les mamelles en proporcions desproporcionades que, per l’edat, s’haurien de denunciar com a constitutives de pornografia infantil. I, tanmateix, aquestos casos passen desapercebuts. Ah! però és que, de cognom, s’anomenen García: poden vestir —o desvestir— com vulguin, és clar.

Ho miri com ho miri, només hi veig hipocresia pedagògica.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Encara, el mocador

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Doncs encara em sembla que ho veus bastant bé. Sense voler entrar a discutir si és volgut o obligat l’ús del mocador, que seria una altra discussió; el tema que planteges per a mi és directament racisme.

    M’agradaria saber què en fan en aquell institut dels xics que porten gorra a tothora, un cas també freqüent als instituts; també els obliguen a deixar-la a la porta?

    Suposo que hores d’ara sí que ho faran perquè del contrari seria flagrant el seu racisme.

    En el canvi que comentava a l’altre apunt #nonembé ;)

    • Crec recordar que l’article del País esmentava la frase del reglament que prohibeix cobrir-se el cap. Ara, en el meu centre diu que no poden portar gorra i hi tenim uns quants elements, de l’Aula Oberta, però també dels grups «normals», que no en fan cas i et planten cara.
      De manera que no, jo tampoc no em crec que hagin eradicat les gorres en aquell centre, ni que hagin arribat a aquests extrems per aconseguir-ho.

  2. Quan va sortir aquest tema estava com a president de la FaPaC i em recordo que vam tenir el debat que planteges. Al final vam emetre un comunicat que crec que està molt en la línia del que planteges:
    http://www.fapac.cat/2007/10/Lescola-com-espai-no-confessional-i-la%C3%AFc

  3. Walter, he mirat l’enllaç i m’ha agradat molt la manera com heu interpretat la laïcitat: «La laïcitat és una manera d’admetre la diversitat o multiculturalitat de l’alumnat actual, i no s’ha d’entendre com una oposició a tota manifestació religiosa.» És molt positiva, en prenc bona nota!

Els comentaris estan tancats.