Tànatos

Passa la nit i s’enretira el somni,
es disfressa el desig de blat i albada
i roman un record, o no, s’escapa
mentre passa la nit. Roman el dubte

i s’enretira el somni, l’aire esclata
en un adéu d’ocres cada cop més
foscos. Roman el blat i gairebé
sento les teves mans sota la pluja:

epifania de terra mullada!
Després, silenci al ritme feréstec
dels semàfors: tornem a l’oficina.

De tant en tant, entre el desert de pàgines
en blanc m’assalta un gargot absurd i
torna el dubte. Em molesta la llum.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en invencions i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.