Feta (o desfeta) la llei, feta la trampa

Amb el pronunciament, aquesta setmana, del Tribunal Suprem, que rebutja el recurs que havien interposat les entitats gestores de drets d’autors a la sentencia de l’Audiència Nacional que anul·lava l’anomenat canon digital, es tanca (en teoria) el cas. Sembla que les entitat gestores (SGAE, CEDRO i companyia) hauran de tornar els diners que havien recaptat a l’empara d’una llei que s’ha demostrat il·legal, o això és el que interpreten des de l’Asociación de Internautas; podríem resumir-ho dient que, si se demostra que una llei és il·legal, aquesta queda sense efecte i cal desfer tot allò que hagi donat peu a fer. O això és el que hauria de passar en un estat de dret.

El problema, ja ho sabem, és un altre: feta (en aquest cas, desfeta) la llei, feta la trampa. És a dir, falta definir un procediment que estableixi els passos per reclamar (i obtenir) la devolució del que hem pagat injustament. Qui definirà aquest procediment? Les entitats recaptadores? Doncs, ja hem begut oli: a més d’exigir la presentació dels rebuts (qui els guarda? aquells tiquets impresos amb tinta que desapareix al cap de pocs mesos?), caldrà omplir una sèrie de formularis, presentar-los en un lloc determinat, entre unes dades concretes, en horari d’oficina… I, després, qui decidirà si la reclamació s’ajusta a dret? Els mateixos interessats a no tornar ni un cèntim? Per no parlar de les mil i una traves burocràtiques que aquestes entitats —que, per cert, tenen menys credibilitat que la caca d’Arale— es poden inventar.

Tot això em fa pensar que no em retornaran mai el canon que em va ser aplicat injustament sobre els CD, DVD, unitats USB i discos durs on vaig anar enregistrant exclusivament programari lliure i música lliure (que no generen drets d’autor; almenys, no dels que podria recaptar la SGAE). Em sembla que tornaran a aplicar, d’una forma o d’una altra, la vella fórmula consagrada per la cançó «Santa Rita, Santa Rita, lo que se da ya no se quita».

Per cert, si consulteu la base de dades de la SGAE i busqueu per títol «santa rita», trobareu que «Santa Rita Rita»està registrat per un parell d’autors. Si en voleu una versió de domini públic, heu d’agafar «Santa Rita Santa Rita»: aneu amb compte amb quina versió els canteu, que encara us la faran pagar.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.