Jaimito contra todos

No, no estic parlant de la reposició de la cèlebre (i pèssima) comèdia eròtica de l’Alvaro Vitali, sinó de l’esperpèntica evolució judicial d’un episodi de prepotència lingüística: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit que la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat haurà de fer emprar el castellà a les aules de l’alumne la família del qual hagi demanat estudiar en espanyol. És a dir, si un alumne vol estudiar en castellà, els altres 34 alumnes catalans, parlant clar i català, s’hauran de fotre.

Com en les pel·licules del Vitali, serà un únic alumne el que farà ballar de coroneta tota la comunicat escolar, el que boicotejarà el normal desenvolupament de la vida escolar. Com en les pel·lícules del Vitali, un esperpent.

No es tractava, estava clar, de respectar els drets lingüístics de la família que sol·licita per escrit que el seu fill sigui tractat d’una forma diferent: això es podia fer sense transformar-lo a ell en el «raret» del centre i sense retirar a la resta d’alumnes el dret a estudiar i aprendre en català. Però no era això el que perseguien, perquè la possibilitat de fer una atenció individualitzada en un llengua diferent a la que es fa servir a l’aula existeix, i es duu a la pràctica amb total normalitat. Però no era això el que desitjaven aquestes 17 famílies (89 menys que el curs passat: alguna petita alegria havíem de tenir).

Es tractava, i ara es veu amb totes les lletres en la interlocutòria emesa pel TSJC (en trobareu l’enllaç aquí), de donar un cop més a la normalització del català, d’atemptar un cop més contra la salut —delicada— de la nostra llengua; es tractava, un cop més, de donar-nos un cop —moral— en els morros.

De moment, la consellera Rigau s’hi nega: sembla que encara hi ha algun recurs pendent, un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. Jo, la veritat, no sóc gaire optimista: si els tribunals «catalans» no ens fan justícia, dubto que la sensibilitat dels tribunals estrangers sigui major. També dubto de la fermesa de la consellera i de l’actual govern català, la veritat: fa l’efecte que tots tenen casa a Madrid.

Aquesta mena de greuges i d’atacs només acabarà amb la independència. És curiós, però cada cop que assistim a un d’aquests episodis absurds, ens trobem amb més motius per a exigir-la, amb més raons per a desitjar-la i amb més catalans que es reconeixen independentistes.

No ens cal esperar al 2014, no paga la pena raonar amb el govern espanyol —no atenen a raons—: independència ara.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Jaimito contra todos

  1. SiscoGarcia ha dit:

    De fet em sembla que cada cop som més els qui estem per la #DUI, punt al qual hem arribat tan ràpidament en part gràcies a les agressions que rebem de les estructures de l’estat veí.

    Per cert, només que un dels teus lectors demani que escriguis en castellà també estaràs obligat a fer-ho?

    #NoAcatem

Els comentaris estan tancats.