Utopia digital

Entre la llista de desitjos del manifest pel Procés constituent que comentava ahir, em crida poderosament l’atenció el punt nou:

Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.

Molta gent encara no ho sap, però la batalla per les llibertats s’està lliurant, des de fa molts anys, en aquest camp. I l’estem perdent.

Les televisions i ràdios públiques, per exemple, estan cada cop més controlades pels governs a què pertanyen, i la censura i els comiats dels periodistes incòmodes estan a l’ordre del dia (disfressats sota diverses excuses). Si vols estar informat, has de consultar algunes xarxes socials, com Twitter, Diaspora, Identi.ca, o alguns llocs de posicionament de notícies de l’estil de Meneame.

Per aquest motiu, la xarxa és víctima, cada cop més, d’atacs per part dels estats (i no només els totalitaris) i per part dels lobbys, que saben que una ciutadania ben informada és més difícil de manipular. Amb l’excusa, sovint, dels interessos comercials dels productors de bens culturals (els lobbys del cinema i de la música, sobretot), els estats legislen contra la lliure circulació d’informació per Internet i ens van estrenyent, a poc a poc, en un cinturó de desinformació que ens redueix a un ramat de consumidors obedients.

Entre els motors de la resistència, el programari lliure, que reivindica el manifest, és vital: sense uns programes fiables, de codi obert i auditat per milers de programadors independents, no estarem mai segurs de ser els amos dels nostres ordinadors; sense uns programes lliures que tothom pugui modificar i millorar, el progrés tecnològic quedarà reduït a allò que interessi a les multinacionals que els produeixen, actualment, els programes més utilitzats; si no emprem estàndards oberts, no estarem mai segurs de poder accedir als nostres documents, a la nostra informació, sense pagar el peatge del programari privatiu i tancat que els gestiona.

Teresa Forcades i Arcadi Oliveres en són conscients: han viscut des de dins les mobilitzacions dels darrers anys, han emprat les xarxes digitals per a crear xarxes socials (en el carrer, en el món físic), han emprat programari lliure per comunicar-se d’una manera segura (Mumble, VPN). Saben que en aquest camp es lliura una part important de la batalla per les llibertats i han tingut la sensatesa d’incloure’n els aspectes fonamentals en el Manifest. Una raó de pes per tenir-lo en compte (una més) i una alegria per als que defensem des de fa temps el programari lliure, els estàndards oberts, la neutralitat de la xarxa i el lliure accés a la cultura.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.