Moltes gràcies, viquipedistes

Fa un parell de dies, la Viquipèdia ha superat els 400.000 articles en català: una gran notícia per a la cultura en llengua catalana i una fita històrica que obliga a felicitar als viquipedistes catalans i a l’associació Amical Viquipèdia. Cal agrair aquesta gran aportació a la cultura a tots els voluntaris que, de forma altruista i desinteressada, participen i col·laboren en el projecte.

Per a apreciar la magnitud d’aquesta fita, cal, però, revisar algunes dades. Si comparem la quantitat d’articles publicats amb el total de parlants de les 15 llengües amb més articles, observarem coses interessants:

Núm. Llengua Articles Parlants (estimació) Articles per 1000 parlants
1 English 4.209.577 600.000.000 7
2 German 1.575.484 128.000.000 12,3
3 Dutch 1.528.897 23.000.000 66,5
4 French 1.374.989 172.000.000 8
5 Italian 1.023.949 62.000.000 16,5
6 Russian 990.726 277.000.000 3,6
7 Spanish 983.672 460.000.000 2,1
8 Swedish 967.155 9.000.000 107,5
9 Polish 961.517 44.000.000 21,9
10 Japanese 854.060 126.000.000 6,8
11 Portuguese 776.122 230.000.000 3,4
12 Chinese 689.083 885.000.000 0,8
13 Vietnamese 578.385 86.000.000 6,7
14 Ukrainian 438.864 37.029.730 11,9
15 Catalan 400.192 7.500.000 53,4

[Aquestes xifres provenen de Wikipèdia i han estat obtingues el 14 d’abril de 2013. Pel que fa als parlants, són estimacions i inclouen els parlants no nadius, els que les parlen com a segones llengües.]

Podem observar en la taula anterior que el català, quinzè idioma pel que fa a quantitat d’articles publicats i mantinguts en la Wikipedia, és, també, la llengua amb menys parlants de la llista, poc més de set milions i mig. En canvi, si considerem la ràtio d’articles per parlants, n’és la tercera, amb 53,4 articles per cada 1.000 parlants, per darrere només del suec, amb 107,5 articles per cada miler de parlants, i del neerlandès, amb 66,5.

En aquestos resultats, hi influeixen moltes variants: no només el total de parlants (que, en la meva opinió, té una importància secundària), sinó el total de parlants amb accés a Internet, amb formació suficient per editar articles i amb inquietuds culturals que els portin a fer-ho. Si volem valorar la nostra situació dins del conjunt, deixarem de banda, doncs, l’anglès (actual llengua franca mundial), el xinès (fins no fa gaire, el govern de la Xina no permetia l’accés a la Wikipedia), així com el castellà i el portuguès (amb grans zones, a Iberoamèrica, en inferioritat de condicions respecte a l’accés a Internet i al nivell de formació). Però no deixarem d’observar que aquestes llengües, que compten amb molts més parlants que el català (i amb estats de projecció internacional que les recolzen) obtenen un ràtio inferior.

Així, ens hauríem de comparar amb llengües de l’entorn europeu que gaudeixin d’un estatus econòmic, social i cultural similar al nostre. Si deixem de banda la situació sociolingüística (a diferència de les altres 14, el català és una llengua sense estat —Andorra, ho sento molt, no compta en aquest cas, no té pes suficient per quantitat de parlants—; és una llengua dividida en quatre estats diferents, cap dels quals la recolza —tret d’Andorra, que, com ja hem explicat, influeix ben poc—, a l’estat espanyol, troba dividida entre quatre comunitats autònomes espanyoles, en tres de les quals se li nega fins i tot el nom), que no comparteix cap altra llengua d’aquestes quinze, i si no filem massa prim pel que fa a la situació econòmica, podríem mirar de comparar-nos amb l’alemany, el neerlandès, el francès, l’italià, el suec i el polonès.

D’aquests països «comparables», només ens superen el suec i el neerlandès. Seria injust atribuir els bons resultats que obtenen en la ràtio a la potència cultural d’aquests dos països, ja que això equivaldria a afirmar implícitament que els altres quatre, França, Itàlia, Alemanya i Polònia, no gaudeixen d’una tradició cultural tan bon com la d’aquells dos, el què seria una gran despropòsit.

Aleshores, quin és el factor que, en igualtat de condicions econòmiques i de formació cultural dels parlants, però en inferioritat de condicions sociolingüístiques, ha portat la Viquipèdia catalana ha superar la barrera dels 400.000 mots i, a més a més, a liderar l’índex de qualitat de la Wikipedia de manera constant des de fa més de dos anys?

Doncs, em veig obligat a pensar que els viquipedistes fan de la necessitat, virtut, i combinen dues de les qualitats que, tradicionalment, s’associen als catalans: el seny i la rauxa. La segona aporta un sentiment d’indignació davant de les pressions, atacs i greuges que pateixen la nostra llengua i la nostra cultura; el primer, en canvi, ens permet valorar i aprofitar els recursos que ens ofereixen les noves tecnologies per compensar aquests desavantatges. El fet que el català fos la segona llengua, immediatament després de l’anglès, en començar a construir una versió pròpia de la Wikipedia dóna força a aquesta idea.

A més a més, si tornem a mirar els casos de les dues llengües que ens avantatgen en les ràtios d’articles per miler d’habitants, veiem que, juntament amb el català, són les que menys parlants tenen entre aquesta quinzena (23 milions el neerlandès; 9 milions el suec); veiem, també, que es tracta d’estats relativament petits (una Catalunya independent seria més petita que Holanda i tindria menys habitants que Suècia).

Tot plegat, doncs, apunta cap a una sèrie de condicionants que permeten l’accés a Internet (factors econòmics, tecnològics, socials i culturals), però, sobretot, a una consciència de fragilitat de la pròpia llengua i de la pròpia cultura que, menats per un orgull sense estridències i un patriotisme sense estirabots, porten els viquipedistes catalans a obtenir i mantenir uns resultats sorprenents que no tenen res a envejar als dels suecs i els holandesos.

Un motiu més, doncs, per felicitar els viquipedistes catalans pels resultats obtinguts, i per agrair-los tant l’esforç com el bé cultural que comparteixen amb tanta generositat.

Moltes gràcies, doncs, viquipedistes, i felicitats.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.