L’extraordinària vitalitat de les llengües mortes

Ho confesso: entre la llista que tractarem avui, només n’hi ha una, de llengua morta; però, així, el títol quedava una mica més cridaner. A més a més, un títol més «sincer» de l’estil de «L’extraordinària vitalitat d’una llengua morta, quatre d’artificials i algunes de molt minoritàries» no hauria quedat gens bé; de manera que he triat centrar l’atenció en l’aspecte que sembla més contradictori. Tanmateix, espero que tothom trobarà que les unes i les altres tenen alguna semblança pel que fa a la situació sociolingüística en què es troben.

El cas és que, mentre preparava l’entrada sobre la Viquipèdia catalana i el seu nou rècord d’entrades, em vaig adonar que aquella taula que ens proporcionava la Wikipedia amagava alguns detalls més d’allò més interessant. En efecte, si agafeu l’esmentada taula i l’ordeneu en funció de la ràtio d’articles per mil parlants, us trobareu que els 15 primers llocs contenen llengües ben curioses:

Núm. Llengua Articles Parlants Articles per 1000 parlants
Simple English 98.118
Latin 88.992
1 Volapük 119.093 200 595.465
2 Ido 24.705 25 9.882
3 Interlingua 13.957 15 9.305
4 Aragonese 29.112 31 939
5 Basque 150.330 665.800 226
6 Nynorsk 100.259 500 201
7 Waray-Waray 377.122 2.570.000 147
8 Icelandic 35.683 300 119
9 Swedish 967.155 9.000.000 108
10 Estonian 109.418 1.048.660 102
11 Luxembourgish 38.499 390.618 99
12 Breton 45.470 500.045 91
13 Esperanto 178.413 2.000.000 89

L’anglès simple, en realitat, no és una llengua, sinó una forma de redactar en anglès (amb oracions simples i emprant un vocabulari molt bàsic) per tal que pugui resultar entenedor a nens petits, lectors amb dificultats i estudiants d’anglès a les primeres armes. No s’hi poden calcular els parlants i, per aquest motiu, encapçala la llista. No ens interessa gaire, tret pel fet que, en certa manera, és una llengua «semiartificial», una construcció derivada d’una llengua natural.

Després apareix el llatí. Aquí sí que hi estaran d’acord la major part dels lingüistes: és una llengua morta. Alguns, però, diran que no, perquè té força parlants i, fins i tot, és la llengua oficial a l’Estat del Vaticà. Com que no té parlants nadius, no la podem considerar viva; com que té parlants, no acaba de ser massa correcte considerar-la morta. A més a més, Déu n’hi do!, prop de 90.000 entrades! Hi ha moltes llengües vives que no tenen tanta activitat en la Wikipedia. I aquí és on comença a posar-se interessant.

Com en el cas de l’anglès simplificat, és molt difícil calcular quants parlants (tots com a segona llengua) té el llatí, de manera que és impossible establir la ràtio d’articles per cada mil parlants. Caldria veure quants llicenciats en llengües clàssiques hi ha al món per fer-ne una primera aproximació, i això requeriria reunir dades de totes les universitats del món: una feinada. Podem, però, calcular en seran alguns milers en tot el món; potser hi ha algun llatinista en la sala que en conegui algun càlcul aproximat, seria ben interessant.

El que destaca per damunt de tot és la voluntat d’aquests pocs (o no tan pocs) milers de parlants que s’entesten a produir textos en llatí fins a crear una enciclopèdia que no faria el ridícul en cap prestatgeria. Aquí hi ha voluntat i constància.

Si seguim llegint la taula, la primera llengua amb una ràtio calculada és el volapuk, una llengua artificial bastant antiga però que, segons els experts, ha caigut en desús, ha perdut popularitat en competència amb l’esperanto. Tot i comptar amb poquíssims parlants (hem de suposar que molts menys que el llatí), gairebé arriba a les 120.000 entrades: tot i que tothom la dona gairebé per morta, es resisteix a morir. També aquí hi ha voluntat i constància.

L’esperanto, rival tradicional del volapuk, també apareix, tancant la llista; amb els seus aproximadament dos milions de parlants, la ràtio es dilueix fins a «només» 89 articles per cada mil parlants. Les altres dues llengües artificials que mostra la taula, l’ido i l’interlingua, presenten xifres molt més modes pel que fa al total d’articles i als parlants estimats; tanmateix, crec que l’interlingua té molt més de 15 parlants. Les llengües artificials comparteixen un tret amb les llengües mortes: no tenen parlants nadius; així, qui les aprèn ho fa per pròpia elecció, d’on es dedueix que uns i altres viuen un certa «militància lingüística» que els impulsa a col·laborar en projectes de l’estil de la Wikipedia, a emprar aquestes llengües per construir pàgines web, etc.

Les altres llengües del grup són, gairebé totes, minoritàries: tret del suec, que en té uns deu milions, totes les altres estan per sota del cinc milions de parlants. Algunes estan en greu perill d’extinció, com l’aragonès, amb menys de 30.000 parlants (la xifra que apareix en la taula no sembla fiable, però aquesta altra també podria ser excessivament optimista). També en aquestos casos, el fet de saber-se dipositaris de llengües gairebé desaparegudes deu fornir a llurs parlants d’aquesta «militància» que els impulsa a intentar que no desapareguin del tot, a intentar perpetuar-les a través dels mil recursos que els ofereix la xarxa. En aquest aspecte, la Wikipedia és una eina especialment adaptada i útil, ja que permet organitzar d’una manera sistemàtica i, al mateix temps, senzilla llurs treballs.

Més enllà de la Wikipedia, la xarxa ha ofert la possibilitat de treballar en equip a persones que es troben geogràficament allunyades: esforços que, d’altra manera, s’haurien perdut pel fet de no poder ajudar-se mútuament, amb aquesta eina poden sumar-se i donar fruit, sovint de forma espectacular. Una regal, doncs, la xarxa, per als estudiosos de les llengües mortes i artificials, i per als parlants de les llengües minoritàries.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.