El fumador de portes

Entre la variada fauna que hom sol trobar quan viatja en transport públic (cridaners, trepitja-seients, compartidors de música…), una de les espècies més molesta és el fumador de portes, aquell individu, generalment baró, que aprofita fins l’últim moment, fins la mateixa sortida del tren, per apurar la cigarreta (o el porro) en la mateixa porta del vagó.

Si les altres espècies són només molestes, aquesta afegeix la propensió a la violència pròpia dels toxicòmans sota la síndrome d’abstinència o, simplement, davant de la possibilitat de no poder accedir a la dosi quotidiana. Així, si li feu notar que aquí no és pot fumar, us respondrà que ell ja té la cigarreta a la banda de fora. Si us atreviu a recordar-li que tampoc no es pot fumar a l’andana ni en cap lloc de l’estació, el més probable és que us respongui de mala manera i que, a més a més, faci una ardent defensa del dret a fumar com si es tractés d’una de les llibertats fonamentals que recull la Constitució (i, de pas, probablement també us acusarà de nazi o de còmplice d’Herodes o d’haver mort Manolete).

En aquestos casos, invariablement, no trobareu cap revisor, guàrdia de seguretat o agent de l’ordre en tot el tren (ni tan sols un bomber disposat a apagar-li la cigarreta): sembla que els detectin i que els evitin. És un bon moment per a constatar, un cop més, que l’argument de cridar més fort continua sent el màxim exponent argumentatiu en aquest país d’energumens. Quina pena.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El fumador de portes

  1. Noi, sembla que has tingut un incident desagradable. El pitjor és que si t’enfrontes a un d’aquests energúmens no hi ha ningú que et faci costat, tothom mira per a un altre cantó i segur que la major part de la gent està pensant el mateix que tu.

    • En absolut, Walter: com que ja me’ls conec, me’ls miro de lluny, com als dovermans. Aquest matí, abans de pujar al tren, n’he vist dos i, cosa menys freqüent, un n’era una dona.

Els comentaris estan tancats.