L’era post PC

Ja fa temps que especialistes, professionals i observadors parlen de «l’era post PC» i  afirmen que les tauletes estan substituint PC i portàtils. Si fem una ullada als aparadors de les botigues, però, veurem que tots ells continuen comercialitzant-se, tot i que tenen perfils de compradors cada cop més definits.

Així, en l’oficina, sembla que el sobretaula encara té futur: és menys fràgil que els portàtils, de manera que sol tenir menys avaries (i les reparacions solen ser més barates). Com que, en aquest entorn, l’ordinador sol estar connectat a alguns aparells més (impressora, escànner, cable de xarxa), la immobilitat és gairebé obligatòria, així que un portàtil no hi aportaria cap avantatge. I, en general, per mida i per ergonomia, també sol adaptar-se millor a una llarga jornada laboral, un altre avantatge substanciós.

Els portàtils conviuen, de fa temps, amb els grans portàtils, i mentre els primers són una bona opció per a molts estudiants (que encara no s’han independitzat i no disposen de molt d’espai —ni tampoc d’un gran pressupost), els segons s’adapten millor als professionals que alternen treball a l’oficina amb treball a casa, que necessiten una màquina potent, però transportable, i que no tenen gaires problemes ni d’espai ni econòmics.

Els ultraportàtils i netbooks encara donen servei a qui canvia d’espai molts cops durant la jornada laboral i, al mateix temps, no necessita una màquina de gran potència, però, en canvi, necessita editar amb documents amb certa freqüència, com ara molts professors (depèn de l’especialitat, depèn del nivell).

En canvi, les tauletes atreuen qui es desplaça molt (sobretot, en transport públic) i desitja mantenir-se sempre connectat, consultar les xarxes socials o el correu, llegir la premsa, etc. Si, a més a més, no li cal escriure gaire, aquests aparells li resultaran molt més útils que els ultraportàtils.

Finalment, els telèfons «espavilats», a més de per a aquesta funció bàsica (però cada cop més residual), solen emprar-se, sobretot, per a mantenir-se en contacte amb les xarxes socials (com a lectors, només operen marginalment).

Hom sembla oblidar, doncs, que, de bon començament, només hi havia PC de sobretaula, i que aquests aparells assumien totes les funcions que, amb el temps, van caure en els àmbits d’altres estris millor adaptats. Les darreres migracions fan pensar que molta gent, potser la major part dels usuaris domèstics, havien adquirit un ordinador perquè els permetia fer tot el que volien, però, en realitat, era com matar mosques a canonades: no necessitaven tot el que els oferia aquesta màquina, els sobrava ordinador. L’aparició de les tauletes estaria normalitzant una situació que, en realitat, no tenia res de normal.

Com a molt, doncs, veuria lògic parlar de l’era post PC a la llar, i estaríem donant la raó, parcialment i amb gairebé mig segle de retard, als qui dubtaven que la gent normal volgués tenir un ordinador a casa. Ara, un media center al saló o una tauleta a la motxilla poden, en molts casos, substituir un ordinador o un portàtil (perquè la gent, el que vol és veure pel·lícules o escoltar música, comunicar-se amb els amics per la xarxa social de moda o, simplement, jugar; l’aparell no és la clau de la qüestió: la clau és la funció). Tanmateix, sembla que als estudiants i als professionals encara els farà servei un portàtil o un PC.

De la mateixa manera que la televisió no va eliminar la ràdio, sinó que la va desplaçar (del saló de casa a l’automòbil), la tauleta no acabarà amb l’ordinador, sinó en que restringirà l’ús a àmbits laborals o acadèmics. De moment. O potser no. Vés a saber.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.