Tauleta de nit electrònica

Abans, a la típica pregunta de «quin llibre tens ara a la tauleta de nit?», hom podia respondre amb un títol, màxim dos, per una simple qüestió d’espai. Ara, però, la resposta podria ser «espera que connecti el Kindle al PC i t’imprimiré la llista.» Tranquil·lament, aquesta llista podria incloure 400 o 4.000 títols. Tenint en compte que l’estona de lectura abans d’apagar el llum no pot ser molt llarga, fins i tot amb llista de 400  convindreu que no ens els acabarem de llegir mai.

Potser una de les mancances d’aquests 400 o 4.000 títols siguin les darreres novetats editorials, com a mínim a l’estat espanyol: la política de la major part de les editorials de treure –quan ho fan!– versions digitals a gairebé el mateix preu que les edicions cartàcies està empenyent els lectors (humans) electrònics cap a altres opcions. Els clàssics, per exemple, gratuïtament assequibles en molts llocs de la xarxa. O literatura en anglès a preus moderats. Els autors nostrats, però, estan perdent aquesta batalla (tret d’aquells que s’atreveixen a oferir directament llurs obres a Amazon, o els que ofereixen descarregar-les des dels propis blogs).

Si rastregem els articles que es publiquen aquests dies, escalfant motors de cara a Sant Jordi, observarem que el llibre electrònic continua sent el gran absent: el sector no madura, els editors no es es posen les piles. La mancança d’una oferta raonable funciona igual que la mancança d’oferta, funciona igual que la famosa Llei Seca: com que la gent no podia comprar alcohol legalment, l’adquiria en el mercat negre.

Tothom hauria de conèixer els efectes d’aquella croada contra el alcohol: les màfies es van fer d’or, van guanyar un pes que encara perdura, i els americans van consumir alcohol de qualitat dubtosa, molt més perillós per a la salut. I les destil·leries dels països veïns van fer l’agost: un petit detall sobre els efectes econòmics negatius que, en època de crisi, els empresaris haurien de tenir en compte. Jo, de moment, i després d’uns quants anys com a lector (humà) electrònic, encara no he pogut adquirir cap llibre, tot el que llegeixo ho vaig obtenint de la xarxa.

Però, què estaria disposat a comprar? Doncs, en aquest moment, les versions en català de la trilogia dels Jocs de la fam, i, també en català, els volums de Cançó de gel i de foc. Per començar. I quan estaria disposat a pagar-ne? Tenint en compte que el text ja està maquetat, que el canvi de format es pot fer automàticament (sí, d’acord, després s’ha de revisar), que no hi ha despeses d’impressió, d’emmagatzematge, de expedició, de gestió de estocs, em sembla que entre 3 i 6 euros per volum seria un preu raonable. A més a més, el vull sense DRM: no vull córrer el risc de, per un problema tècnic, quedar-me sense la meva còpia després d’haver-la pagat.

Si, de sempre, l’oferta s’ha adaptat a la demanda, per quins set sous els editors es pensen que els lectors anem pagar el que ells vulguin pel producte que els vagi de gust oferir-nos? No, senyorets, les coses no funcionen així: són les lleis del mercat.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Tauleta de nit electrònica

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Quanta raó que tens!
    Ara que hi pense, ací no es podria aplicar allò de #SiUnSolLectorHoDemana els llibres digitals seran moooooolt més econòmics que els analògics i no tindran DRM?
    Estaria bé! ;)

Els comentaris estan tancats.