La popularitat de sant Jordi

Demà celebrem moltes coses. Els catòlics celebren el dia de sant Jordi que, segons la mitologia, seria un legionari romà que hauria deslliurat una ciutat de la Líbia de la tirania d’un drac devorador de persones (segons altres, és una transposició d’algun mite sobre el control de les aigües en l’agricultura; tenint en compte de Jordi significa «el qui treballa la terra» no seria estrany). Els catalans celebrem la diada nacional (curiosament, no festiva: per allò del nostre tarannà esforçat i treballador, suposo). Els editors i els llibreters celebren el dia del llibre (per allò de fomentar el negoci, gran estratègia). Jo celebro el dia de la literatura.

Curiosament, els catalans semblen cada cop més allunyats de llur sant patró: la quantitat de nadons catalans que reben el nom de Jordi ha minvat, i molt, en els darrers anys. Així, si visitem la plana de l’Idescat i consultem els noms adjudicats als nadons en els darrers anys, descobrirem que el 1997, el nom del patró ocupava el 5è lloc en el rànquing, amb un 22’54% de nens. El 2001 havia caigut fins al 10è lloc, amb només un 17′ 29% de nens. El 2006 descendia fins a la 19a posició, amb un 12%, i el 2011 es quedava en el 22è lloc, amb només un 8’81%.

Ho mirem com ho mirem, sant Jordi, després de vèncer el drac, està perdent la batalla de la popularitat, i d’altres noms en prenen el relleu. El darrer any de l’estadística, el 2011, Mohamed quedava en 25è posició, i potser que no trigui gaire en haver més nadons amb el nom del profeta que amb el del patró de Catalunya.

No crec, però, que això tingui res a veure amb la caiguda de les vendes de llibres de què es queixen llibreters i editors: això són figues d’un altre paner.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.