Les Rambles, de gom a gom per sant Jordi

Ahir les Rambles estaven de gom a gom: a meitat matí, no es podia donar un pas per Canaletes. Confesso que em va sorprendre (sóc de poble): en un dia laboral, no m’ho esperava, i no sabia si alegrar-me per la passió lectora (o pel fetitxisme llibresc) dels catalans, o lamentar-me per tanta gent que no estava treballant per culpa de la crisi.

La veritat és que encara no sé ben bé com pot ser que, entre les deu del matí i la una del migdia, hi hagués tanta gent. I no es pot dir, tot i que, haver-ne, n’hi havien, que la major part fossin excursions escolars: en absolut. I tampoc és factible la meva segona hipòtesi (un públic majoritari d’aturats) perquè, de llibres, se’n compraven. Bé, tant de bo, me n’alegro molt.

En qualsevol cas, l’afluència de gent, massiva, contrasta amb les queixes habituals del gremi sobre el descens de les vendes i sobre el tancament imparable de llibreries històriques. I, curiosament, els culpables sempre són «el altres».

Si feu una ullada a la premsa d’ahir, per exemple, i llegiu algunes de moltes entrevistes a llibreters, veureu com sempre surt, en algun moment, la crítica al llibre electrònic (que si és molt pràctic, però massa fred; que si és molt pràctic, però massa impersonal) i l’acusació a les pràctiques de difusió paralegals. Cap llibreter (dels pocs que intenten l’aventura de vendre llibre electrònic), però, reconeixerà que està demanant pel llibre digital gairebé el mateix que pels exemplars en paper. Tampoc no us diran que la plataforma per adquirir-los té un funcionament complex. Tampoc no us diran que la gestió dels DRM us posarà molt difícil llegir en la tauleta el llibre que vau comprar per al lector, o a l’inrevés. I ni tan sols se’ls passarà pel cap esmentar que només des de les plataformes Windows i Mac els podreu adquirir. Tot i aquestes pràctiques delirants, la culpa sempre és «dels altres».

I, en realitat, deixen de banda alguns factors que poden tenir molta més incidència en el descens de les vendes. Per exemple, la crisi, que està afectant molts factors, sobretot aquells que no representen primeres necessitats. Per exemple, l’amplíssima oferta de lleure que tenim avui en dia: la lectura ha de compatir amb el cinema, amb la televisió, amb la ràdio, però també amb els videojocs, amb les xarxes socials, amb tots els continguts (inesgotables a escala humana) de la xarxa. Ho mirem com ho mirem, cada cop tenim menys temps per a llegir perquè volem fer moltes més coses. Al final, però, tot se solucionarà amb un reajustament del mercat del llibre (sempre que es decideixin a adaptar-se a la nova era digital: si no ho fan, s’enfonsaran sense remei).

La gran diada llibresca d’ahir, amb el seu puntet fetitxista —el col·leccionisme de dedicatòries—, l’efecte allau —quan l’oferta es multiplica, la temptació consumista es dispara— i alguns fenòmens especials com és el llibre de vell representen un baló d’oxigen per a un sector que no acaba de trobar el seu camí. Esperem que, entre unes coses i altres, que se’n vagin sortint i que el món de l’edició en suport cartaci sàpiga reinventar-se, ni que sigui per poder seguir mantenint aquesta tradició tan civilitzada i tan delicada de regalar un llibre i una rosa a les persones que estimem.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.