Ciència i religió

La ciència i la religió es diferencien, entre moltes altres coses, en el mètode. La primera observa el món i, després d’analitzar-lo, n’arriba a una interpretació. La segona parteix d’uns dogmes previs a partir dels quals mira el món. La primera canvia en funció de com avancen les observacions, i les interpretacions van modificant-se a mesura que noves observacions contradiuen les velles. La segona nega qualsevol observació que pugui contradir els dogmes originals (que, per cert, són l’única veritat possible).

Per això, en general i històricament, les persones han preferit la religió: a la gent no li agrada la inestabilitat, els fa sentir insegurs. A més, per a accedir a la ciència cal fer l’esforç d’estudiar (mirar, pensar, analitzar), mentre que la religió només exigeix creure.

Tanmateix, en els darrers dos segles i escaig, la gent s’ha despreocupat força d’interpretar el món (al menys, en occident) i ha passat a gaudir-lo sense tractar d’interpretar-lo. O potser és que ha acabat per prendre la ciència com una religió, com un conjunt de dogmes que s’accepten sense intentar interpretar-los ni entendre’ls. Potser la ciència s’ha tornat tan complexa que, per a molta gent que manca de formació científica, sembla màgia, sembla religió.

Potser la gent dels nostres dies entén tan poc de ciència com de religió i, amb gran sentit pràctic, és dedica només a viure, i au.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.