Un canvi massa lent

No amagaré que els resultats de les recents eleccions a Islàndia m’han decebut gairebé per complet. Que els islandesos hagin donat la majoria als mateixos dos partits que van propiciar l’enfonsament bancari més espectacular d’Europa dels darrers anys (superat només per la fallida de Grècia) ha estat trist. Que els islandesos hagin decidit fer un pas enrere, abandonar les polítiques que els estaven traient del pou econòmic i tornar a les polítiques tradicionals, és decebedor. Només l’entrada del Partit Pirata en el parlament islandès, amb tres escons, permet mantenir un mínim d’esperança.

Aquesta immobilitat general dels votants, fidels a unes sigles independentment de com de mal ho facin, no és nova: al País Valencià, tot i els escàndols continus i els projectes faraònics eternament buits, continua triomfant el mateix partit. A Espanya, tot i la presumpta desafecció al bipartit que monopolitza poder i corrupció, també van obtenir la victòria en les passades generals.

A més de la tendència humana a l’immobilisme, hi ha el poder que acumulen els partits del segle passat i la banca, poder que fan servir per perpetuar-se en contra dels interessos i dels desitjos del poble. Encara hi ha massa gent que evita informar-se del que passa al seu voltant, massa gent que només s’informa a través dels medis en mans dels poderosos habituals, i massa poca gent que busca vies alternatives d’informació. Tot això es tradueix en poquíssima gent amb consciència i ganes de canviar el sistema.

M’agradaria ser tan optimista com Rick Falkvinge, m’agradaria pensar el que Moviment Pirata va arrelant i que pot, en algun moment, propiciar un canvi. Dissortadament, trobo que aquest avanç és massa lent i que el sistema reaccionarà a la contra barrant-nos les rodes amb algunes lleis específicament dissenyades. En altres paraules, no sé si creixem amb la velocitat suficient per plantar cara a un sistema sòlid i amb recursos gairebé il·limitats.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.