9 de maig, vaga conjunta per l’educació

El proper dijous, 9 de maig, participaré en una vaga històrica: segons les hemeroteques, és el primer cop que es convoca a una vaga conjunta a professors, estudiants i pares d’alumnes, i, a més a més, en tots els nivells educatius. Tothom al mateix temps.

Només aquesta singularitat ja és un símptoma que hauria de fer-nos reflexionar. En primer lloc, als afectats, és clar; però, també, a la societat en el seu conjunt: si, per primer cop, sindicats de professors, d’estudiants i representats de pares d’alumnes s’han posat d’acord, molt malament han de veure el projecte de la LOMCE i molt malament han de veure les retallades en educació.

Un llei, encara en esborrany, que comença amb un «bonisme» que sembla extret d’algun manifest hippy farcit de psicotròpics, amb referències oníriques i tot:

Los alumnos son el centro y la razón de ser de la educación. El aprendizaje en la escuela debe ir dirigido a formar personas autónomas, criticas, con pensamiento propio. Todos los alumnos tienen un sueño, todas las personas jóvenes tienen talento. Nuestras personas y sus talentos son lo más valioso que tenemos como país.

No ens deixem enganyar: ja sabem que les primeres pàgines de qualsevol llei són sempre retòrica i cops de pit. Unes línies més endavant, se’ns mostra l’autèntic llautó de la LOMCE:

[…] un sistema capaz de encauzar a los estudiantes hacia las trayectorias más adecuadas a sus capacidades, […] y se conviertan en rutas que faciliten la empleabilidad y estimulen el espíritu emprendedor a través de la posibilidad […] de elegir las mejores opciones de desarrollo personal y profesional.

És a dir, no interessa, en realitat, formar persones autònomes i amb criteri des del punt de vista de la maduresa o humana o de la cultura; es tracta només de formar treballadors i empresaris, treballadors dòcils aspirants a empresaris que puguin treure el país de la ruïna, perquè els polítics que ens desgovernen no tenen ni idea de com fer-ho.

No és el tipus d’educació en què jo crec, no és el tipus d’educació que voldria per a mi i, sobretot, no és el tipus d’educació que voldria per als meus fills.

De manera que, dijous, faré vaga.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.