Educar l’ànima, un motiu per a la vaga

Quan estàs enamorat sols fer coses estranyes, com ara tenir esperances. Tenir esperances en la possibilitat de millorar una mica el món a través de gestos senzills, tan senzills com anar a treballar cada dia i fer-ho el millor possible; tan senzills com llegir una novel·la o un llibre de versos; tan senzills com comentar una pel·lícula amb els amics; tan senzills com visitar un museu. Quan estàs enamorat vols poder fer totes aquestes coses, senzilles, i moltes més, i vols que les persones que estimes també les puguin fer. Simplement, perquè són senzilles i boniques.

Quan estàs enamorat, a més a més, trobes la força per defensar-les. De fet, et sembla absurd que qualcú no en trobi la força; et sembla absurd fins i tot que algú necessiti trobar forces per defensar coses tan evidentment bones i necessàries. Però, és clar, el món «real» sol donar tan poca importància a l’amor i tanta importància als diners, a la fama, a l’èxit fàcil, que és normal perdre de vista quines són les coses que realment paguen la pena, i és normal perdre les forces, de tant en tant, per defensar-les.

Coses tan senzilles com treballar el millor possible, llegir una novel·la o xerrar amb els amics sobre l’última pel·lícula, però, no les pot fer qualsevol: només estan a l’abast de qui ha tingut la sort de poder formar-se d’una manera plena i rica, variada, de qui ha aprés alguna cosa més que els rudiments de mecànica per col·locar un cargol correctament, o les matemàtiques per calcular el pes que pot suportar una columna. Per trobar la base ètica que ens porta a esforçar-nos per a treballar cada dia millor cal haver llegit l’Apologia de Sòcrates; per gaudir d’una novel·la cal haver espiat entre línies les entremaliadures de Plaerdemavida; per arribar al darrer missatge ocult d’una comèdia innocent cal haver analitzat vint cops cada fotograma de Plácido.

De tot això se’n diu educació. Perdó, volia dir Educació. I tot això, si s’aprova la LOMCE tal i com està dissenyada en aquest moment, serà privilegi d’uns pocs, de molt pocs. Si les retallades en educació continuen al pas actual, només els fills de les cada cop més escasses famílies acomodades hi tindran accés. Si no fem alguna cosa per evitar-ho, la major part dels vostres fills no sabran res de tot això.

Jo no sé —i no sóc gaire optimista sobre això— si la vaga d’educació del proper 9 de maig aconseguirà aturar la LOMCE: fins on jo recordo, el PP, governant en majoria absoluta, té la mateixa capacitat de negociació que Atil·la i la mateixa empatia que el seu cavall. El que sí que sé és que estic profundament enamorat i que no s’acut cap millor raó per sumar-me a aquesta vaga: sense l’educació que vaig rebre, no hauria sabut enamorar-me, i sense l’educació que va rebre, aquella persona tan especial no hauria arribat a ser tan especial per a mi.

La vaga del dia 9, doncs, és qüestió d’amor.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Educar l’ànima, un motiu per a la vaga

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Doncs a mi se m’acuden uns quants motius per fer-la però em sumaré a la teua proposta i també la faré per amor, per amor a les meues filles.

    Però també per amor no només a persones concretes, també a la societat i al país que m’estime!

    Perque vull que les properes generacions aprenguen el valor de l’amor, i el de la literatura, també el de les matemàtiques i el de la tecnologia i el de la resta d’arts i de ciències. Perquè aprenguen a valorar la cultura i no la competitivitat. Perquè donen valor a les coses i no els donen un preu.

    Perquè vull una educació pública catalana de qualitat!

  2. SiscoGarcia ha dit:

    Per cert, m’alegre moltíssim que estigues enamorat!
    :-*

Els comentaris estan tancats.