Cadenes digitals

El concepte de llibertat és, probablement, un dels que més han evolucionat al llarg de la història de la humanitat. Sens dubte, la batalla més gran en aquest àmbit és la lluita contra l’esclavitud. Potser algú s’estranya pel fet que he escrit la frase anterior en present; no, no hi ha cap error: encara hi ha esclaus a molts països, entre els quals, el nostre —quan circuleu per carretera, fixeu-vos en aquelles dones que seuen, a l’entrada d’un camí, en cadires de plàstic: això és esclavitud.

Per als ciutadans que solen oblidar detalls com aquest, la llibertat sol semblar assegurada en el món occidental: la ignorància sol ser més feliç que el coneixement; sobretot, que el coneixement de les cadenes. Permeteu-me, doncs, que faci de dolent i que en parlem, de cadenes, de les noves cadenes.

L’altre dia, un parell d’alumnes intentaven editar, en un ordinador de la biblioteca del centre on treballo, un document (un diaporama, nom tècnic de les populars presentacions o «pogüerpoins»). Rebien, però, un missatge d’error i, com a bons preadolescents, no es molestaven en llegir-lo. Em van consultar el cas, els vaig demanar que repetissin el procediment i el misteri va quedar resolt al primer cop d’ull: estaven intentant obrir un pptx en un ordinador que no tenia la versió més moderna de l’OfficeMS, i l’antiga se’n queixava. És a dir, l’ordinador responia tal i com havia previst la totpoderosa Microsoft: amb un versió antiga del programa no es pot obrir un document creat amb una versió més nova.

La finalitat d’aquesta estratègia és senzilla: obligar els posseïdors de les velles versions a actualitzar a les noves, pagant-ne les llicències corresponents. Una altra forma d’esclavitud? Home, potser seria exagerat; més bé, parlem de «fidelització forçada». Sí que caldrà parlar d’esclavitud, en canvi, quan les dades en qüestió pertanyen a l’administració pública i tenen relació amb els administrats, quan s’acaba obligant als administrats a emprar un programari privatiu concret (que exigeix un pagament de llicències) per comunicar-se amb l’administració.

Els usuaris, com aquells dos nens del principi, no s’adonen que es tracta d’un problema de falta de llibertat, dissenyat expressament pels creadors del programari. Com molts altres usuaris, ells només veuen que la solució fàcil passa per obtenir la nova versió del programa, i ho fan usualment sense pagar-ne la llicència. Però no entenen que aquesta postura fàcil no fa sinó perpetuar una situació injusta, no fa sinó mantenir un monopoli de facto que, a poc a poc, va envaint altres aspectes de les nostres vides.

Entre els professors, la resposta no sol diferir, tret de casos comptats, de la dels nens: cerquen la solució fàcil i defugen l’aspecte social del problema, com si la tecnologia no tingués una repercussió directa sobre les nostres llibertats, sobre la nostra privacitat. Tenim per davant una tasca de conscienciació que encara molt lluny de ser completada: cal sensibilitzar les administracions públiques per tal d’arribar a tenir un sistema administratiu que no sigui presoner de les grans multinacionals. Hi ha molta feina per fer, encara, fins a trencar totes aquestes cadenes digitals.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Cadenes digitals

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Parles de «sensibilitzar les administracions públiques per tal d’arribar a tenir un sistema administratiu que no sigui presoner de les grans multinacionals», però no sé si els interessa; vull dir que em temo que els nostres administradors potser ja n’estan de sensibilitzats (o no) però per l’ensabonada que potser reben d’aquestes grans empreses perquè si no com s’entén que continuïn malversant fons públics en unes llicències que podrien estalviar-se emprant programari lliure? Em sembla que una part de la partida destinada a pagar-les els retorna als nostres «administradors» d’alguna manera (no sé amb quina de totes les portes giratòries).

  2. SiscoGarcia ha dit:

    No em sembla malament la teua proposta, potser que comencem per ací.

Els comentaris estan tancats.