Adéu per sempre, Facebook

Com ja haureu deduït del títol, m’acabo de donar de baixa del Facebook. Si heu seguit les notícies sobre l’escàndol PRISM, ja us en podreu imaginar els motius. Sí, ja sé: molts direu que no serveix de res, que sempre ens podran espiar d’una manera o d’una altra; o, pitjor encara, direu que, si no tinc res a amagar, no me n’he de preocupar.

Resulta que sí, que tinc alguna cosa, no a amagar, però sí a protegir: la meva intimitat, la meva vida. I la protecció més bàsica passa per no exposar-la a les ments tafaneres de ningú, i encara menys a les malaltisses ments dels dirigents dels estats totalitaris i dels que es fingeixen democràtics.

Sobre si serveix de res o no, no tinc els coneixements tecnològics per a contradir-vos. Però hi ha una cosa que sí que us puc dir: qui es rendeix, ja ha perdut la guerra. I, com que sóc força tossut (una de les poques qualitats que em puc vantar), estic disposat a donar la batalla fins al darrer bit.

De moment, aquest és només el primer «informe» del front, apressat i irreflexiu. Quan em tregui de sobre la feina que em sobra, ja veuré de donar-vos-en algun detall més. Mentrimentres, em podreu trobar al Diaspora.

Salut i llibertat.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Adéu per sempre, Facebook

  1. SiscoGarcia ha dit:

    D’acord amb apostar per eines lliures, de fet no he fet servir mai feisbuc. Ara bé, ens hem de creure que farem servir les eines per a tot, no només per qüestions tècniques, com ha passat amb l’identi.ca; he acabat fent-me un compte al tuiter per estar al cas de notícies de primera mà i he vist que hi ha gent amb compte als dos serveis de microblocs que fan usos diferents de les dues plataformes. D’altra banda tinc un compte a Diaspora que no sé si sabré recordar la contrasenya.

    En fi, el que proposo és que fem servir aquestes eines lliures per a qualsevol cosa que se’ns acudeixi, no només per temes tècnics relacionats amb les nostres aficions linuxaires i de programari lliure. Si els que ens creiem aquestes eines com a substitutes lliures de les més populars no les fem servir per parlar de tot allò que se’ns acudeixi sempre quedaran com les eines que fan servir quatre friquis, i mai podran ser una alternativa creïble a les altres plataformes… hem de tractar-les amb naturalitat perquè si ho fem acomplexadament ningú no les podrà veure amb neutralitat…

    … ja veus, m’hi he esplaiat a gust ;)

    • Hi estic d’acord i entono un mea culpa: jo també he fet aquest ús diglòssic de les eines. Ara, però, faig propòsit d’esmena i dedicaré les vacances a anar fent la migració.
      Per cert, veig que sí que t’has recordat de la contrasenya del Diaspora, pillín ;-)

      • SiscoGarcia ha dit:

        Doncs no me n’he recordat, el que sí recordava és el compte de correu que hi tenia associat, i he demanat un canvi de contrasenya. A partir d’aquí hi he accedit sense problema :P

  2. Retroenllaç: Diglòssia digital, 1a part | Paraules sense escrúpols

Els comentaris estan tancats.