Els ibers impertinents

Un cop més, el PP valencià, presa de la desesperació davant d’un govern que s’ensorra entre obres faraòniques abandonades, retallades en investigació, en educació i en sanitat i escàndols per presumpta corrupció, recorre a la típica cortina de fum per amagar les vergonyes. Val a dir que, en aquestos casos, la cortina sol estar tallada amb els patrons de la senyera, sense oblidar mai la franja blava coronada.

Aquest cop, la cortina pren forma d’una delirant proposició no de llei (una proposició indecent i impresentable) que el PP ha presentat a les Corts Valencianes i que a hores d’ara ja ha fet caure de les cadires i de les trones a tots els professors de filologia i d’història de València, dels Països Catalans, d’Espanya, d’Europa i d’arreu del món (les majories absolutes tenen un no-sé-què d’incompatible amb el coneixement científic, o potser només amb el coneixement a seques).

Potser cal cercar aquesta proposició «urgent» a la llum de la desfeta que han patit pel que fa a l’ús de la denominació de «llengua catalana» en els estatuts de la Universitat Jaume I. Potser pensaven que, obligant a la RAE a modificar el seu diccionari castellà, podrien reprendre la seva croada contra l’ús d’aquesta denominació. I que sigui un llicenciat en història qui la presenti és el rècord del patetisme. En fi…

En llegir, però, l’encertat article de Vicent Partal, m’ha cridat l’atenció un comentari breu: realment, els ibers ocupaven els actuals Països Catalans? De sobte, la memòria ha fet un salt cap a una d’aquelles classes d’història de l’antiga EGB i m’ha portat la imatge d’un mapa d’Espanya dividit en tres blocs: celtes, ibers i celtibers; com que la meva memòria pot ser de tot, tret de fotogràfica, el record era més bé un conjunt de taques de colors que no m’aportava gaire informació. Per sort, en pocs segons, la xarxa me n’ha ofert un substitut ben detallat a través d’aquesta plana de Luís Fraga da Silva, de l’Associação Campo Arqueológico de Tavira, Portugal:

Populi150dpi

La veritat, examinar el mapa m’ha produït un ample i divertit somriure, perquè mostra que els ibers ocupaven tot el País Valencià, sí; però, també, les actuals Catalunya i Andorra, més la Catalunya Nord, més les Illes Balears, més Múrcia i Almeria (conquistades per Jaume I i cedides al seu gendre, Alfons X el Savi, una mena «Països Catalans Perduts»), i encara una mica més.

Així, si acceptéssim la descabellada tesi de l’iber com a llengua mare del valencià (i ens oblidéssim dels segles de la romanització i de l’arabització, i de la conquesta per part de Jaume I), resultaria que, en realitat, tot el català podria aspirar a aquestes arrels. De fet, en la Catalunya Vella, la que gairebé no va ser arabitzada, aquest «neoiber» hauria patit moltes menys influències que al País Valencià i representaria, per tant, unes característiques molt més iberes que el valencià: seria, encara, molt més iber que el valencià.

Al final, tot aquest ridícul acadèmic a que s’ha sotmès el PP valencià (i a què sotmetrà, sens dubte, els valencians per mor de la seva majoria absoluta en les Corts Valencianes) només haurà servit per demostrar que, si no hagués estat per la romanització i per l’arabització, el destí del País Valencià hagués continuat lligat al de Catalunya i al de les Illes, ja que fa 22 segles ja formàvem una unitat. I és que la influència de la geografia sobre les societats és inevitable, per més que falsifiqueu la història, per més ratlles que vulgueu fer sobre un mapa, o per més que vulgueu desviar el natural corredor mediterrani.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.