Diglòssia digital, 2a part

Tal i com vaig anunciar fa pocs dies, aquesta nit tancaré el meu compte a Facebook: no, tot i els acudits que puc haver fet sobre el tema, la màgia de la nit de Sant Joan no té res a veure amb la decisió.

Des que vaig prendre i anunciar la decisió, alguns comentaris dels amics m’han fet reflexionar sobre si és o no una bona idea. El Carles Oriol, per exemple, m’ha recordat que anar a un espai buit no té sentit. I té raó, és clar; però, com deia el Sisco Garcia, contestant-li sense saber-ho, «si els “quixots” pleguem tampoc no vindrà ningú més».

D’altra banda, si el que volem és donar a conèixer les xarxes lliures, el programari lliure i la cultura lliure a qui no n’ha escoltat parlar, retirar-nos de Facebook o de Twitter no té lògica, perquè és allí on els trobarem. Això va en el sentit del que defensava l’editor de MuyLinux, MetalByte, quan, en un comentari a l’article on anunciava que es retirava d’Identi.ca, deia que «prefiero gastar mi tiempo promocionando GNU/Linux y el software libre ante miles de persona que ante unos pocos cientos que ya están convencidos».

Finalment, en Papapep em confirmava que havia trobat les xarxes lliures tan poc connectades a la resta del món, que havia de recórrer a Twitter per mantenir-se informat dels temes que li interessen. Així, doncs, quina seria la conducta adequada per, d’una banda, mantenir la nostra llibertat personal i, d’una altra, arribar als qui desconeixen les possibilitats de les llibertats digitals?

Estic força segur que la resposta d’en Richard M. Stallman seria contundent: doneu-vos de baixa de les xarxes privatives i aneu fent la vostra via. Però, tot i el gran respecte i admiració que sento pel patriarca del programari lliure, mai no m’ha semblat que destaqués per les seves habilitats socials, de manera que, tractant-se de xarxes socials, no el considero cap autoritat en la matèria.

M’atreu molt més la visió gairebé bíblica de MetalByte (potser a més d’u li sonava aquell passatge de Mt 9, 12: «Jesús ho va sentir i digué: —El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts.»). Però, la veritat, no em fa gens de gràcia deixar les meves dades en mans d’una empresa, Facebook, que col·labora amb PRISM per espiar-me. Aleshores?

Finalment, la meva decisió va en la línia que m’apuntava en Papapep: tancar el compte a Facebook i mantenir-lo, de moment, a Twitter; d’aquesta manera, redueixo les dades en perill de ser espiades al temps que mantinc una connexió que necessito (per estar informat) i que m’és útil (per difondre els enllaços als meus articles, com aquest). Paral·lelament, tractaré d’usar per a totes les temàtiques les xarxes lliures (seguint el consell d’en Sisco) i així espero col·laborar en dotar-les de vida i fer-les més atractives (perquè el Carles no s’hi avorreixi). Podreu trobar-me, doncs, si us ve de gust, tant a Diaspora com a SomSants.net (un node català de StatusNet, si ho he interpretat correctament).

I, aquest cop sí, aquesta mitjanit, les flames purificadores de les fogueres de Sant Joan s’emportaran el meu compte a Facebook.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Diglòssia digital, 2a part

  1. Retroenllaç: Senyor meu Monesvol, déu i pasta vertadera

  2. SiscoGarcia ha dit:

    Com li he dit al Josep (http://papapep.caliu.cat/2013/06/23/senyor-meu-monesvol-deu-i-pasta-vertadera/), després de la conversa mantinguda a Diaspora i les derivades que ha generat als vostres respectius blocs, em quedo amb el tuiter, ni que sigui privatiu, per «estar al dia», i l’identi.ca i Diaspora per… militància ;)

    Si tinc temps, un dia d’aquests hauré de fer un apunt al meu bloc per esplaiar-me una mica més en aquest sentit… a veure si l’acabe fent o què.

  3. Retroenllaç: Els meus 5 ¢ sobre la diglòssia digital | d'açò i d'allò

Els comentaris estan tancats.