Preservatius contra la independència

En el seu afany per atreure la joventut catalana cap a les posicions independentistes, Joventut Nacionalista de Catalunya s’ha marcat un gol en la pròpia porteria amb una curiosa campanya que consisteix en repartir, en el barri de Gràcia, 700 preservatius. No els he vist, però me’ls imagino envasats en el típic petit sobre amb l’estelada; no, no crec que els hagin serigrafiat (però, vés a saber).

Tothom sap que la millor manera, lenta, però efectiva, d’expandir una idea és a través de la reproducció de la comunitat que la sustenta. Les religions majoritàries del planeta, per exemple, fan guerra als preservatius i els va molt bé. En canvi, els essenis estaven en contra de la reproducció de l’espècie humana, practicaven l’abstinència i, és clar, es van extingir.

De fet, si, fa vint anys, les joventuts independentistes catalanes haguessin seguit els consells, posem per cas, de monsenyor Rouco Varela en aquest aspecte (i també en l’actitud en contra de l’avortament), i haguessin format nuclis familiars tradicionals, amb quatre o sis fills, ara estaria més que garantida la victòria del sí en el famós referèndum que el president Mas no sap si ha demanat o no al president Rajoy.

Però, curiosament, l’independentisme català sempre ha estat un independentisme «contranatura». No, no tingueu pensament escabrosos: el que vull dir és que, tradicionalment, qualsevol independentisme (com qualsevol nacionalisme) s’ha originat des de la dreta, mentre que el català és d’esquerres. No, CiU no ha estat mai independentista, sinó tot el contrari: dependentista; la prova (una de tantes) la teniu en la davallada de vots que van patir després de l’inesperat gir sobiranista d’Artur Mas.

Si, com sol ser normal, l’independentisme català hagués estat de dretes, i essent Catalunya tradicionalment catòlica, el creixement reproductiu hagués portat abans a la majoria que esmentava. Però, com l’independentisme català ha estat, sobretot, d’esquerres, i les esquerres no solen veure amb simpatia aquella ordre del «creixeu i multipliqueu-vos», les coses han anat molt lentament. Ara, amb aquesta iniciativa, JNC posa pals a les rodes a l’independentisme «amb visió de futur»; és a dir, si no aconseguim independitzar-nos en els propers dos anys, dins de vint no hi haurà, encara, la majoria necessària per a aconseguir-ho, gràcies, entre altres coses, a aquesta inoportuna campanya.

I tot per aconseguir un titular a baix cost (que els imperialistes espanyols han aprofitat per a ridiculitzar tant la campanya com la idea que defensa). D’això se’n diu pensar amb el piu.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.