Micky Mouse governa Europa

Desxifrar el sidral que s’ha muntat durant la nit passada amb l’avió del president de Bolívia, Evo Morales, ha estat complicat. De fet, estic segur que se m’escapen molts detalls clau. Fins on puc entendre, quatre països de la Unió Europea, entre els quals, Espanya, li han negat el pas per l’espai aeri per un rumor que deia que el fugitiu Edward Snowden es trobava a bord. Snowden, el mes passat, va denunciar el cas d’espionatge més important dels darrers anys, i potser de la història, en treure a la llum es cas PRISM i com els Estats Units espien literalment les comunicacions de tothom.

De les informacions que arriben en comptagotes via Twitter, per part de periodistes que segueixen el viatge d’Evo Morales, es desprèn que l’avió presidencial va haver d’aterrar d’emergència a Àustria perquè França, Itàlia, Portugal i Espanya li havien negat el permís per sobrevolar-ne l’espai aeri.

La reacció de la premsa i dels twitters bolivians (i sud-americans en general) no s’ha fet esperar i han acusat els governs europeus de ser uns titelles sota l’imperialisme d’USA. Vistes les circumstàncies del cas, tot apunta que tenen raó.

Pel que fa a la reacció del govern espanyol, a més de la vergonya de veure com es plega, un cop més, als interessos de l’Oncle Sam, cal anotar que ha estat el que més ha trigat en reaccionar: potser han estat els darrers en rebre instruccions telefòniques de l’amo? En qualsevol cas, no crec que un hipotètic govern socialista hagués obrat altrament, vista la pressa amb que van obeir l’ordre de bastir i aprovar la llei Sinde (entre altres petits detalls).

Tampoc no en sortirà millor parat el govern austríac que sembla que ha acabat per realitzar un registre a l’avió del president Evo Morales (a major glòria de Micky Mouse).

El més greu és que, fins i tot en el cas que el senyor Edward Snowden hi viatgés, l’avió presidencial continuaria representat territori bolivià i continuaria gaudint d’immunitat. I l’acció dels quatre governs que han posat en perill la seva seguretat és podria considerar, en un cas extrem, com un acte de guerra.

D’una banda, la ferotgia de la persecució a Snowden, que porta el govern d’Obama a pressionar els estats europeus perquè se saltin tractats internacionals, ens confirma (per si calia) la veracitat del cas PRISM i la seva gravetat. D’una altra, ja no podem dubtar que els governs europeus (almenys, els quatre que han atemptat contra la immunitat d’un president democràticament elegit saltant-se la legalitat internacional) han traït a llurs respectius pobles vist que obeeixen el mandat de d’una potència estrangera (qui, a més a més presumptament ens espia), en lloc de respondre als ciutadans que els hem elegit.

Queden, doncs, aquests quatre governs, França, Itàlia, Portugal i Espanya (i diria que Àustria també, si es confirma el tema del registre), desacreditats, deslegitimats i desautoritzats.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.