L’estiu més fosc

Pretenia fer una ullada a les hemeroteques digitals i passar-vos alguns enllaços que corroborin la meva opinió, pessimista, sobre l’estiu que acaba; al final, però, he pensat que no paga la pena ser tan cruel amb els meus (pocs) lectors: si heu tingut la saviesa de fer vacances sense obrir un periòdic ni escoltar un telenotícies, no vull ser jo qui us espatlli la sensació de pau i de felicitat.

Jo, però, he comès l’error imperdonable de no desconnectar ni un moment, de no perdrem les notícies, tant les que publica la premsa com les que comparteixen milers de ciutadans a través de les xarxes. I us confesso que em trobo de tan mal humor que necessitaria unes altres vacances per a recuperar-me d’aquestes.

Tinc la impressió que tot s’enfonsa. O que tot s’havia enfonsat fa molt de temps, però que m’enganyava pensant que les coses no anaven tan malament i que tenien solució, que encara estàvem a temps de fer-hi alguna cosa. Ara, ja no.

L’únic dubte que em queda és si estem davant (o sota) una catàstrofe de l’estil del Diluvi Universal (que encara es va tancar amb l’Arc de Sant Martí com a promesa d’esperança), o si açò és, directament, l’Apocalipsi i alguna bèstia sortida de l’infern ens governa a l’espera del Judici Final i de la condemnació eterna. Espero que el vostre estat d’ànim sigui diferent.

Sort que, com diria lord Eddard Stark, s’acosta l’hivern.

PS: Ja ho sé, ja ho sé: per a ser rigorosos, ens queden encara tres setmanes d’estiu; però no vull ni pensar les coses que ens poden passar encara.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.