Amb els companys balears

Avui, 2 de setembre de 2013, primer dia de curs, no tinc més remei que expressar la meva solidaritat amb els companys balears que estan patint la pressió del govern del PP per acabar amb la immersió lingüística en català, i molt especialment amb els tres directors expedientats –uns expedients que, presumptament, no han seguit les vies administratives corresponents, sinó que són autèntiques porgues polítiques.

En resposta al decret TIL (que pretén fer desaparèixer el català del sistema educatiu sota l’excusa de millorar els resultats en anglès) i a la Llei de símbols (que intenta esborrar del mapa qualsevol referència a la situació de la cultura balear respecte al conjunt de la catalana) entre altres coses, els docents de les Illes es preparen per a una llarga vaga. Són moments difícils, no només per la crisi econòmica, sinó per la crisi democràtica, que pot tenir greus efectes sobre els qui s’hi sumen. És per això que es mereixen tota la meva consideració, respecte, suport i admiració.

Les agressions que està patint el català, tant a les Illes, com al País Valencià com a la Franja d’Aragó, no són casuals: responen a una campanya relacionada amb el procés independentista català, un intent per fer-nos desaparèixer del mapa per sempre més i integrar-nos, velis nolis, en el seu projecte d’una España monolítica i monolingüe.

És l’última batalla. O això espero.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.