Per què haurien de sonar les campanes?

Em sorprenen les interpretacions negatives que he escoltat respecte a la petició d’en Xavier Novell, bisbe de Solsona, perquè les campanes de les esglésies catalanes no se sumin a la convocatòria d’ANC per la Via Catalana: opina el bisbe que l’Església no s’ha de posicionar en temes polítics.

L’Església Catòlica s’ha posicionat, històricament, tants cops com li ha semblat bé des del moment que va aconseguir que l’emperador Constantí I legalitzés el culte cristià en l’Imperi Romà i s’hi convertís. Si ens remuntem només al segle passat, l’Església tampoc no s’ha estat de manifestar les seves simpaties envers dictadures feixistes (l’espanyola, durant més temps que d’altres), ni les corresponents antipaties envers règims comunistes.

Amb aquests antecedents, m’intranquil·litza que hi hagi independentistes catalans que voldrien veure l’Església sumar-se a llur moviment: quina mena de Catalunya independent volen? Una que inclogui concordats amb la Santa Seu confirmant els privilegis que gaudeix en el Regne d’Espanya? Una Església que intervingui a l’hora d’establir els currículums a impartir en els centres educatius catalans? No oblidem que els favors, en política, sempre es paguen.

Però, a més a més, sempre em preocupa que qualsevol agrupació religiosa prengui partit per qualsevol opció política; amb més motiu, doncs, en aquest cas: aspiro a una Catalunya socialment justa, sense corrupció ni favoritismes. Sense favoritismes vol dir, entre altres coses, laica, realment laica, sense els privilegis que una constitució com l’espanyola concedeix a l’Església Catòlica. La religió pertany a l’esfera privada: accepto que es manifesti públicament —dins d’uns límits raonables, com qualsevol altra manifestació personal d’expressió col·lectiva, com el futbol, els castells o els concerts a l’aire lliure—; però la religió, qualsevol religió, ha de quedar clarament fora dels sistemes polític, judicial, educatiu i sanitari.

Comprenc que l’ANC, en convocar una manifestació només costanera, hagi buscat alguna manera simbòlica d’incorporar-hi Lleida; però les campanes de la Seu Vella són un factor religiós, no ho podem oblidar —l’ANC no ho hauria d’haver oblidat. Abans de buscar aliances de cara a la independència, cal valorar quina Catalunya volem, i quina factura ens passaran aquests suports. Si volem una Catalunya laica, haurem de ser conseqüents.

Si de cas, demanaria al senyor Novell que transmetés la seva postura de no intervenció als seus col·legues espanyols i que els invités a fer el mateix, a no posicionar-ne en el tema de la independència catalana: crec que els arguments del bisbe de Solsona són tan vàlids i tan aplicables allà com aquí.

I que no ens toquin les campanes.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.