Montoro y cierra España

«Santiago y cierra España» era, diuen, el crit amb què els cavallers espanyols entraven en combat. No sé si això respon a una realitat històrica (Espanya no va existir com a tal, en realitat, fins a la unificació per la força de les armes de Felip V i, en aquella època, la importància militar dels antics cavallers era gairebé nul·la) o si es tracta d’un mite popularitzat pel Guerrero del Antifaz.

La interpretació més positiva d’aquest mot la vaig trobar en Cervantes, en un episodi on Sancho preguntava a don Quijote pel significat d’aquesta expressió, i l’idealista cavaller l’explicava en termes defensius: tancar Espanya a totes les males influències del món exterior (males influències segons la seva visió del món). Aquest raonament ja inclou el complex de superioritat moral que, durant el primer terç del segle XX, va portar José Antonio Primo de Rivera a definir Espanya com la «reserva espiritual de occidente». Una mica superbs, sí, aquesta mena d’espanyols.

Recentment, el ministre Montoro —tot i que em sembla que sense citar la frase— n’ha fet una lectura encara més negativa: tancar Espanya i blindar-la, com una càrcer, per no deixar que se’n surti ningú. Aquest ningú, ara mateix, som els catalans, és clar: Montoro ha tornat a explicar, responent a Rosa Díaz, que ni les lleis permeten, ni el govern té intenció que arribin a permetre, la independència de Catalunya. Els catalans som presoners d’Espanya, sembla.

Els líders del PP —i molts d’altres, gairebé tots els líders polítics espanyolistes— continuen decidits a enfrontar les lleis amb la democràcia; continuen decidits a emprar les lleis com una cotilla que limiti la voluntat democràtica dels ciutadans; continuen decidits a fer que una constitució que va ser aprovada sota l’amenaça de la involució serveixi per a frenar la voluntat dels catalans, per més els catalans la vulguem expressar democràticament amb un referèndum; continuen decidits a impedir la consulta com el nen petit que es tapa els ulls i s’entesta a creure que, si no veu el vidre trencat, aquest no existirà i els pares no el renyaran.

Continuen entestats, doncs, a negar la realitat i fer lleis que la prohibisquen. (Ja que hi són, podrien derogar la llei de la gravitació universal i establir establir el valor de l’acceleració de la gravetat en 7 m/s2, cosa que es traduiria en un estalvi energètic de dimensions èpiques.)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Montoro y cierra España

  1. Ostres!, jo de tu patentaria la idea de l’últim paràgraf…, per si de cas. Bona reflexió, amic! Una abraçada.

  2. Gràcies, Maria Josep! La veritat és que aquests dies ens estan donant motius per a reflexionar molt i molt… o per a enviar-los a tots a pastar fang.
    Una abraçada!

Els comentaris estan tancats.