L’agonia de Canal 9

Confesso que he observat des de lluny i sense gaire interès l’agonia de Canal 9. D’una banda, fa molts temps que no tinc televisor i que no m’interessa la televisió; d’una altra, la qualitat de Canal 9, durant els anys de govern del PP a València, ha estat nul·la; finalment, el seu senyal no arriba al Penedès: no em toca de prop. Tanmateix, em preocupa tot el que hi ha al darrere, tot el que representa.

Quan penso en Canal 9 recordo, sobretot, el nefast programa Tómbola (clar aspirant al títol de Pitjor programa de televisió de la història mundial fins que Sálvame es va convertir en l’estrella de Tele5). Quants diners ens van robar, als valencians, per a fer aquella merda de programa? Quants diners es van regalar, sota aquesta excusa, als «amiguets» de torn?

Els treballadors de la cadena, en veure perillar llurs llocs de treball, han destapat les mil i una censures a què han estat sotmesos durant anys i anys. No tinc motius per dubtar de l’existència d’aquesta censura, però, quina mena de professional del periodisme s’ho calla durant tant de temps? Ho sento, però tinc dret a opinar que un periodista no és un simple treballador que fa el que li manen (com no ho penso del metge ni del mestre): alguns oficis exigeixen una certa ètica professional, i aquesta ètica, sobretot en el cas del periodista, no és compatible amb el silenci.

Em sap greu, i molt, el cop de garrot contra la normalització lingüística que representa aquest tancament. Tot i que Canal 9 no havia aspirat mai a programar íntegrament en català, els espais que hi dedicava formaven una part important de l’escassa oferta en la nostra llengua (més important encara des de la censura a les emissions de TV3 al País Valencià). Fins i tot hi va jugar un paper força important, en aquesta normalització, amb l’emissió, durant anys, del programa infantil Bola de Drac –el millor instrument d’immersió lingüística que hem tingut mai, una mostra del que es podia fer amb aquest recurs i que va quedar en no res.

No em crec els motius econòmics que al·lega el govern valencià per a tancar l’emissora (no, no nego que hagin enfonsat l’economia valenciana a força de mala gestió i de comportaments presumptament il·legals). Més bé, sospito que el PP li ha vist les orelles al llop electoral i vol evitar que el següent govern valencià airegi, a través de Canal 9, tots els draps bruts (draps? i catifes perses de 200 m² també) que hi trobaran en obrir els calaixos de l’administració pública.

I, de pas, el PP es va construint arguments per desacreditar un hipotètic «Canal 10»: que si és un malbaratament dels escassos recursos econòmics valencians, que si és una decisió populista, que si és un instrument propagandístic… Arguments que afegiran al ja habitual de «catalanista», és clar.

Però, potser a Canal 9 li calia morir d’aquesta manera tan vergonyosa perquè els valencians ens adonéssim de què és, realment, el que ens han estat furtant fins ara. Potser així, algun dia aprendrem a no votar a qui només ens vol esprémer econòmicament, a qui només ens desitja com a «playa de Madrid», a qui només ens veu com «el Levante español»; potser algun dia aprendrem i tindrem la televisió que ens mereixem, i no la que els antivalencians ens han fet creure que mereixíem. Tant de bo.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.