De la lògica, de la gramàtica i de la pragmàtica aplicades a la consulta

Fa alguns anys, un professor de pragmàtica 1 ens explicava la següent anècdota:

«En una conferència, un professor explicava que la doble negació, en la major part de les llengües, s’ha d’interpretar com una afirmació (“No vull que deixis d’estudiar” = “Vull que continuïs estudiant”); en canvi, no hi ha cap llengua que pugui construir una negació a partir d’una doble afirmació.

En aquell moment, algú, entre el públic, es va aixecar i se’n va anar cap a la porta; en arribar-hi, es va gir cap al conferenciant i va dir:

–Sí, sí…

I se’n va anar.»

Intenteu recordar el to de veu del personatge de Nelson (The Simpsons) quan pronuncia el seu conegut «Haa haa!», traieu-li una mica d’estridència, apliqueu-lo al «Sí, sí…» del personatge de l’anècdota i comprendreu el que el meu professor tractava d’explicar-nos: emprant la ironia (una característica estudiada per la pragmàtica), aquell estudiant anònim havia desmuntat l’afirmació del professor conferenciant.

Naturalment, en un referèndum no hi ha la possibilitat d’emprar la ironia a l’hora d’interpretar el vot. El que em sorprèn, però, és no haver encontrat encara, via Twitter o similar, cap broma basada aquesta possible interpretació de la resposta (de segur que ja n’hi ha, però jo no les he trobades). Em consta, però, que en converses de bar sí que se’n fa: sovint, allò que no apareix en la xarxa també existeix. I cal contar-hi.

Aclariments

1 : Pragmàtica, branca de la lingüística que estudia els usos de la llengua que se separen del que cabria esperar si només s’hi apliquessin les regles de la gramàtica, de la semàntica, de la morfologia, etc.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.