El fake sobre Mohammed Junqueras

En llegir la notícia que Oriol Junqueras, líder d’ERC, es podria estar plantejant abraçar la fe de l’islam (el rumor m’ha arribat via Twitter), l’instint m’ha dit que això no podia ser cert, que devia tractar-se d’una broma: tot i ser possible (no seria el primer cas de conversió que conec), he pensat que representava un risc polític molt gran, el de ser acusat de maniobra per obtenir les simpaties d’una minoria molt nombrosa a Catalunya (cosa que podeu comprovar en llegir els comentaris que els lectors hi han deixat). No era probable, doncs, que aquesta notícia fos certa.

Com a primera mesura, he comprovat que la font no fos El Mundo Today, ja que no seria el primer cop (ni el segon, ni el tercer…) que una de les bromes d’aquesta pàgina d’humor acaba endrapada i publicada com a verídica per algun dels mitjans de comunicació més seriosos del país. Però, no, no hi havia res, aquí.

El segon impuls ha estat rellegir la notícia: en general, la premsa «seriosa i responsable» publica, sota el títol de cada notícia (en els mitjans digitals, sovint apareix a sobre, con en aquest cas), la font; però, en aquest cas, la font citada és «Redacción», és a dir, fonts internes. I, és clar, les fonts internes no es poden comprovar: malament, doncs.

Finalment, he optat per comprovar la data de publicació. En la premsa escrita, sol aparèixer en la capçalera de cada pàgina; en la digital, en canvi, sol afegir-se al costat de la font: en aquest cas, però, no hi era, de manera que podia tractar-se d’una notícia antiga, ja desmentida, que algú hagués posat en circulació novament per tal de crear enrenou. Per sort, en molts casos, la premsa digital aplica un sistema de publicació cronològic basat en una estructura de directoris tipus any/mes/dia/títol que sol reflectir-se en l’adreça de la notícia, i ha estat aquí que, finalment, l’he trobada: …/2013/12/28/…, és a dir, el dia dels Innocents; però avui som 13 de gener de 2014…

Ens trobem, doncs, davant d’un cas freqüent en la xarxa: la «resurrecció» d’una notícia fora del seu entorn cronològic. El fet que, en aquest cas, es tractés d’una falsa notícia amb voluntat humorística ha propiciat que alguns lectors la prenguessin per certa i la valoressin sota aquesta malentès: la broma inicial ha estat manipulada i s’ha convertit en quelcom molt proper a la calúmnia amb la clara intenció de causar un dany a la imatge d’una persona, d’un partit i, ja de pas, de la voluntat sobiranista del poble català. I tot això és greu. Però, com s’ha arribat a aquesta situació?

L’inici, és clar, ha estat el costum, molt estès entre la premsa espanyola, de celebrar el dia dels Innocents publicant alguna notícia totalment falsa que hauria de provocar la sorpresa dels lectors: la innocentada. En la premsa escrita, aquesta notícia-broma sol ser confessada en l’edició de l’endemà; en ràdio i televisió, els noticiaris de la nit solen aclarir el joc.

En canvi, la premsa digital té un funcionament ben diferent: hom pot llegir la notícia en qualsevol moment (el que anomenem comunicació asíncrona: l’emissor publica el missatge en un moment donat, però el receptor no el llegeix en aquell moment, sinó en qualsevol altre posterior), i hom pot no adonar-se que es tracta d’una broma perquè «no té engegat el xip del 28D». Fins i tot si la data de publicació de la notícia és visible (no ho era en aquest cas), el lector pot no identificar-la amb la festivitat dels Innocents.

En aquestes condicions, no entenc que alguns mitjans mantinguin el mal costum de no indicar la data de publicació sota el títol: en les publicacions en Internet, hauria de formar part d’allò que hom anomena netiqueta, o forma correcta de fer les coses en la xarxa. Com a mínim, aquesta mesura hauria evitat que una part dels lectors hi caiguessin; però veig que aquell mitjà no ho fa mai.

L’última baula de cadena, però, ha estat la mala bava d’algun lector —o becari d’algun partit adversari d’ERC— la que ha engegat la ronda de malentesos i de crítiques en posar en circulació la notícia «fora de temporada», aprofitant-se de les xarxes socials i de l’asincronia de les publicacions en Internet. Contra la malícia humana, però, hi ha poc a fer.

Personalment, no m’han agradat mai les «innocentades», sempre m’han semblat una falta de respecte envers les víctimes i una mostra de prepotència de pèssim gust dels que les gasten. I encara entenc menys que la premsa entri en aquest joc barroer i obligui el public a dubtar de la veracitat de totes les notícies que es publiquen el 28 de desembre.  Ara, veient com de fàcil resultat transformar aquests bromes en campanyes de desprestigi, encara em desagraden més.

Editat el 25 de febrer de 2014

Diuen els de El Singular Digital que El Mundo (ja no el llegeixo: faig «Vaga de lectura» i enllaç als mitjans afiliats a l’AEDE fins que retirin el projecte de Llei de la Propietat Intel·lectual) ha tornat a picar en la innocentada i l’ha tornat a publicar com si fos veritat. Aquesta mena d’errades són comprensibles i perdonables en el blog d’un particular, però no, de cap manera, en la premsa professional.

Editat el 27 de febrer de 2014

Marc Argemí ha publicat un article molt interessant al seu blog, El gran rumor, on compara el text de la «notícia» sobre la conversió de Junqueras amb altre, gairebé idèntic, sobre la de Llamazares, publicat, també en Alerta Digital, el 2007: «De Llamazares a Junqueras, dues “conversions” molt similars». Imprescindible si voleu comprendre la jugada (també el podeu trobar reproduït a VilaWeb).

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.