Llibertat de vot parlamentari

Torna a estar en discussió fins a quin punt és raonable, lògic, beneficiós o nociu per a la democràcia que els parlamentaris votin, en bloc, allò que els mani el partit (és a dir, la «cúpula»), o si és preferible que votin en consciència. Així, mentre els socialistes demanen al PP que, al Congrés de Diputats, deixi llibertat de vot sobre la llei de l’avortament del ministre Gallardón, els mateixos socialistes, al Parlament de Catalunya, neguen aquesta llibertat a l’hora de votar que es demani al govern espanyol la transferència de la potestat per convocar una consulta. Absurd, si més no.

Però, des del meu punt de vista, s’està deixant de banda quelcom de molt important: els parlamentaris han estat elegits per a representar el poble, no pas per a representar els partits (opció del vot obligat, en bloc) ni per a representar-se ells mateixos (opció de la llibertat de vot en consciència). Però, com s’articula —o com es pot articular— aquesta representació «teòrica» en un sistema parlamentari o de democràcia representativa?

Des del Moviment Pirata ho vam solucionar —almenys, sobre el paper: ja veurem com surt la cosa el dia que ho puguem posar en pràctica— fa temps. Defensors, com som, de la democràcia directa, creiem que se’n pot fer una aproximació sometent a votació prèvia, al si del partit, allò que han de votar els representants parlamentaris i, després, fer-ne una mena de «regla de tres», una distribució proporcional dels vots disponibles al parlament; d’aquesta manera, evitaríem que els vots dels parlamentaris representin només una porció petita dels electors i, en canvi, que en fossin representats tots. De fet, sembla que la CUP ja ho està aplicant al Parlament de Catalunya: des d’aquest punt de vista, no és tan difícil d’entendre que dos parlamentaris votin a favor d’una proposta i que el tercer se n’abstingui.

El resultat, però, sempre serà imperfecte; l’opció millor, al meu entendre, seria la democràcia directa a l’estil suís: els parlaments fan les lleis, però el poble les vota cada setmana. A Suïssa ho fan, cada dissabte voten un grapat de lleis, i ningú diu que això sigui car o tècnicament irrealitzable.

Proveu a imaginar quin seria el resultat si s’apliqués aquest procediment, per exemple, a la llei de l’avortament: n’estic segur que, de ben començament, no hauria arribat mai a la redacció que ara en proposa el ministre; dubto, de fet, que ni tan sols s’hagués plantejat reformar-la.

Proveu a imaginar quin seria el resultat si s’apliqués a la petició de la transferència per poder realitzar la consulta sobiranista.

Proveu a imaginar, finalment, quin dels partits del segle passat (o amb mentalitat del segle passat, que són la majoria) estarà disposat a canviar les regles del joc, quin dels partits acostumats a controlar les diferents esferes de poder estarà disposat a renunciar a la partitocràcia actual i a retornar el poder al poble. Proveu-ho.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en contradiccions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.