Per carnaval, tot s’hi val

Suposo que ja us ha arribat la notícia: el Ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ha signat una ordre que prohibeix l’ús de l’uniforme de la Guàrdia Civil a qui no formi part d’aquest cos militar. Els comentaris que acompanyaven la notícia la interpretaven com una prohibició a disfressar-se de guàrdia civil durant les carnestoltes. I, com que no hi trobareu, en l’ordre esmentada, cap referència a les disfresses ni al carnaval, potser interpretaríeu que només es refereix a l’ús de l’«uniforme reglamentari», expressió que s’hi repeteix sovint, i que, en realitat, no afecta als simulacres d’uniforme que són les disfresses.

I cometríeu un error –perillós: ja coneixem la manca de sentit de l’humor de les forces d’ordre públic i d’aquells qui les dirigeixen, així com l’agilitat de la justícia en alguns casos d’interès–: el punt 5 del primer article de la norma, que en descriu l’àmbit d’aplicació, diu: «Fuera de lo regulado en esta norma, no podrá usarse el uniforme de la Guardia Civil, alguna de sus prendas u otras que puedan dar lugar a confusión.» (La negreta és meva.)

El concepte de «confusió», però, és subjectiu: si, dimarts de carnaval, trobo una colla de persones vestides «més o menys» de guarda civil, bevent alcohol i cantant al bell mig de la plaça del poble, difícilment els confondré amb allò que no són. I si els presumptes guàrdia civils són nens de set anys, encara menys. Però, fixeu-vos-hi bé, l’ordre no esmenta per a res la situació, l’entorn, el context: l’ordre parla només de la roba, «sus prendas». És a dir: si s’hi assemblen, ja estan prohibides. La norma també afegeix més endavant que «Tampoco podrán utilizarse prendas que hayan formado parte del uniforme de la Guardia Civil»: han pensat en tot, ni tan sols ens podrem posar un trist tricorni. En la pràctica, han prohibit una disfressa concreta.

I d’això se’n diu censura (s’aplicarà aquesta norma al teatre, a la televisió, al cinema? tornarem a veure guàrdies civils al Polònia?).

Però, no sé per què ens n’estranyem i escandalitzem: què altra cosa podem esperar dels hereus ideològics de Franco? No recordeu que el dictador va prohibir els carnavals l’any 1937, és a dir, fins i tot abans d’acabar la Guerra Civil, i que això va perdurar fins al 1977? Sí, d’acord: en alguns llocs, i sota altres noms o de forma molt suavitzada, encara es van recuperar i, d’alguna manera, es mantenien; però la prohibició era vigent.

De fet, la prohibició dels carnavals està molt relacionada amb l’estricte control a què la dictadura va sotmetre les Falles, l’altra gran festa on el poble pot criticar els poderosos: els calia –igual que els cal avui dia– controlar i evitar qualsevol tipus de crítica –la crítica fa pensar i no volen que el poble pensi. Sobretot, els urgeix –com els urgia durant la dictadura– evitar que la crítica vagi acompanyada de la sàtira, ja que la sàtira porta al riure, i el riure fa perdre la por. I no falta gaire perquè sigui la por l’únic que ens separi d’una revolta popular generalitzada, perquè la resta de condicions ja fa temps que s’hi donen. Per cert, el Motín de Esquilache va començar per una prohibició similar.

A més de les repercussions que tota censura implica sobre un sistema democràtic, aquesta prohibició –i més en aquestes dades, quan els preparatius per a carnestoltes ja estan gairebé ultimats– pot tenir efectes econòmics negatius: què faran les empreses del sector amb les disfresses de guàrdia civil confeccionades i a punt per ser enviades a les botigues? Perquè aquestes disfresses han passat a ser un producte il·legal, o, com a mínim, invendible. I com afectarà a les colles que havien seleccionat aquesta disfressa i estaven esperant la recepció de la comanda per poder emprovar-se-les? Si alguna «chirigota» de Cadis havia triat aquesta disfressa, com solucionaran el problema? (No em sorprendria algun tipus de reacció de protesta per la seva part: les chirigotes sempre s’han pres l’humor molt seriosament.)

I com reaccionaran les mares que, amorosament, havien confeccionat un petit uniforme perquè el fill o la filla el lluís en el carnestoltes escolar? Acceptaran els nens interpretar el paper d’un altre cos millor valorat, com ara el dels bombers? Preveig un allau de drames familiars com a resultat d’aquesta ordre ministerial.

Però, la censura, com ja hem vist amb la llei de símbols del president balear, J.R. Bauzà, només serveix que per esmolar l’enginy: no ens podem disfressar de guàrdia civil? Cap problema: ens disfressarem de Ministre de l’Interior.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.