Vaga de lectura

Qui m’ho havia de dir? Lector empedreït des de la més tendra infància, lletraferit (o lletrafotut, més bé) i professor de llengua i literatura, em veig obligat a proclamar, convocar i defensar una vaga de lectura. Encara no me’n sé avenir.

Tanmateix, els que esteu al cas la futura Llei de Propietat Intel·lectual, que el govern espanyol de Mariano Rajoy ha aprovat en fase de projecte, ja sabreu per on van els tirs. En definitiva, es tracta d’un projecte de llei que pretén que:

  • els recopiladors de notícies, tipus Google News o Menèame, paguin un cànon per enllaçar notícies de mitjans digitals;
  • que aquest cànon sigui recaptat per una entitat privada, AEDE (Asociación de Editores de Diarios Españoles —una mena de SGAE, per entendre’ns);
  • que aquest cànon sigui irrenunciable, és a dir, que AEDE el recaptarà encara que els continguts hagin estats declarats gratuïts per part dels autors (per exemple, amb llicències Creative Commons, que esdevenen inútils —sí: la llei impedirà l’altruisme dels autors que vulguin compartir llurs creacions gratuïtament);
  • imposar un cànon de 5 € per estudiant a les universitats espanyoles per l’ús de material fotocopiat o distribuït ens campus virtuals, fins i tot si es tracta de material amb llicències copy-left (tipus Creative Commons —és a dir, obligaran les universitat a pagar un cànon per uns continguts que, per voluntat dels autors o perquè els drets han caducat, n’estan lliures, un cànon que pot superar el 8 milions d’euros anuals i que, al final, pagarem entre tots d’una manera o d’una altra);
  • que aquest cànon sigui recaptat per una entitat privada, CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos —una altra mena de SGAE);
  • multar l’empresses que s’anunciïn en llocs web que distribueixin o, simplement, enllacin contingut il·legal;
  • facilitar la identificació (i posterior multa) dels usuaris que descarreguin aquest contingut il·legal (en permetre-hi la via civil);
  • limitar el concepte de còpia privada a la que realitza una persona física per ús particular d’un mitjà adquirit comercialment, o l’enregistrament d’una transmissió pública de ràdio o de televisió (res de fer una còpia a un amic o a un familiar; res de fer una còpia d’un DVD llogat… en definitiva, limitar la difusió de la cultura i, sobretot, impedir l’accés a la cultura de les persones amb menys recursos econòmics);
  • prolongar els drets dels enregistraments musicals, que estaven en 50 anys, a 70 (vint anys més de benefici per a la SGAE; vint anys més tard perquè es puguin utilitzar lliurement).

Tot això —i algunes coses més— m’ha portat a prendre una decisió dràstica: sumar-me al boicot als mitjans associats a AEDE i participar en aquesta mena de vaga de lectura (ai las!). No només no els penso tornar a enllaçar, sinó que ni tan sols penso tornar a llegir-los. De moment, ja he ensenyat els meus ordinadors a evitar aquests mitjans seguint les instruccions del Giorgio Grappa i instal·lant aquest complement per a Firefox de fanta.

I, naturalment, si són els recopiladors d’enllaços els qui fan el boicot, aquest serà molt més efectiu, perquè són els que més visites aporten als mitjans digitals. Tanmateix, ens hi juguem massa coses com per no aportar-hi el meu granet de sorra: ens hi juguem la natura mateixa de la xarxa, que no tindria cap sentit sense la mecànica de l’enllaç.

Perquè, en definitiva, d’això es tracta: els mitjans tradicionals —i la gent que els controla— es resisteixen a perdre l’exclusiva de la informació; lobbys i partits i governs volen continuar dirigint els mitjans de comunicacions de masses, la millor eina per dominar qualsevol societat i desnaturalitzar els sistemes democràtics. Internet, fins ara, s’havia defensat relativament bé dels atacs de la censura. Però, amb aquesta llei, la xarxa pot esdevenir un cementiri de bits inútils.

La idea, però, no és perjudicar aquest mitjans, sinó fer-los veure que, amb les mesures que demanen al govern, l’única cosa que obtindran serà un descens en les visites i, com a conseqüència, un descens en els ingressos per publicitat. Si practiquem aquesta vaga de consum durant uns mesos, potser els farem entrar en raó i evitarem que la llei, tal i com està redactada ara, s’aprovi (no en sóc gens optimista, però en Bèlgica, França i Alemanya, els mitjans han acabat pactant amb Google perquè no els retirés els enllaços).

I no penseu que quedarem desinformats si deixem de llegir els mitjans afiliats a AEDE, per això: hi ha premsa (fins i tot en paper) que no en forma part; hi ha molts mitjans exclusivament digitals, premsa i blogs especialitzats, on informar-se, i, sempre que ens calgui, hi ha la premsa estrangera.

No intento, però, fer-me l’original: hi ha qui ja s’ha pronunciat en el mateix sentit.

De manera que, a partir d’avui, faig (i recomano) vaga de lectura (però només dels mitjans adscrits a AEDE). Potser us semblarà exagerat, però ens hi juguem la informació, la formació, la investigació, el dret a opinar públicament: ens hi juguem la democràcia.

I, ja que hi som, acabo —abans que m’obliguin a pagar cap tassa— amb una sèrie d’enllaços (lliures de l’AEDE) que, si no havíeu escoltar parlar del tema, us poden resultar aclaridors:

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Vaga de lectura

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Moltes gràcies per tenir-nos puntualment informats de tot aquest procés de persecució a la modernitat i a la llibertat que «encara» és l’internet tal com l’entenem.

    Esperem que el #CanonAEDE no arribe a bon port… en qualsevol cas, sempre tenim els mitjans digitals. De moment ja estic seguint el manual de @ggrapa i tinc posat el complement de fanta.

    També crec que els que tenim ni que digui una mica de producció digital hauríem d’organitzar-nos de prosperar aquest canon per tal que els diners als quals tindríem dret no feren cap als mitjans de segles passats.

    Parlem ;)

    • Sí, això de recuperar la gestió d’aquests drets és fonamental: no vull que torni a passar com amb el cànon que es quedava la SGAE per tots aquells CD on vam enregistar distros i més distros.

      Continuarem la lluita!

      • SiscoGarcia ha dit:

        Sacte. Una mica això és el que volia dir. Si han de cobrar als qui ens enllacen al menys que ens ho paguen a nosaltres; ja pensarem què en fem dels quartos.

        Seguim, seguirem!

  2. Retroenllaç: El fake sobre Mohammed Junqueras | Paraules sense escrúpols

Els comentaris estan tancats.