La Barbie usa Linux

A través d’una piulada del Joan de Gràcia, arribo a un article on es descriu la darrera versió de la Barbie: la Barbie informàtica. Em sorprèn (i em diverteix, ho confesse) que la nina més snob del mercat incloga, en la decoració de la capsa que li fa de despatx, una reproducció d’un pingüí que podem identificar clarament com a Tux (de fet, és en Tux, sens dubte).

La part més graciosa ve quan arribe a llegir un fragment de la hipotètica entrevista a la nina, que declara:

She added, “I thought — well, do I really want to advocate the use of more proprietary operating systems when we live in a world of loosely de-coupled serviced based computing that very often champions a more inherently open OS from ground zero? Plus, Tux is cute so what can I do?”

Fer parlar una nina, a més d’un recurs retòric (prosopopeia), és una forma d’involucrar el consumidor, el nen, suggerint-li subtilment (ehem) que la joguina té personalitat pròpia, pensa i té sentiments. Però, el que volia comentar és el missatge que es vol transmetre amb aquestes paraules.

Així, la Barbie, després d’admetre la importància dels sistemes oberts (concepte que inclou el sistemes lliures, però sense esmentar-los: sembla que el mercat americà encara és reticent al mot free, sembla que això de la llibertat encara els fa olor a comunisme), ve a declarar que Tux és irrestiblement cuqui i que aquesta ha estat la motivació definitiva per emprar, suposem, un sistema GNU/Linux.

No cal ser un expert en màrqueting per veure, en aquest paràgraf, un equilibri entre la dona amb formació universitària (i en un camp, la informàtica, on en són relativament escasses), cosa que fa modern i políticament correcte (és a dir, progre), i la imatge superficial i frívola (de niña pija) que continua sent la marca de la casa d’aquest producte infantil. Tal i com va descobrir Lisa Simpson en l’episodi «Lisa Simpson contra la Stacy Malibu», les nenes no volen jugar amb nines que semblen acadèmiques o enginyeres (i l’empresa no vol perdre ni el mercat de dretes ni el mercat d’esquerres, és clar).

Però, no ens deixem enganyar: que la Barbie haja optat per lluir un Tux com a element decoratiu, i no pas una finestra o una poma mossegada, es deu a una simple qüestió de drets d’imatge que, en aquests altres casos, li haurien exigit dues de les companyies més poderoses del planeta (i amb exercits d’advocats). En canvi, la imatge de Tux es pot fer servir lliurement (i gratuïtament) sense més obligació que fer una referència a l’autor, Larry Ewing, i al programa amb que el va dissenyar, The GIMP. Això mateix ja ho hem observat, des de fa anys, en pel·lícules i en sèries de televisió, on és cada cop més freqüent reconèixer escriptoris basats en KDE farcits amb finestres tipus terminal —i tot d’aplicacions executant-se en mode text— que donen una aparença hacker. Em sap greu que la motivació real sigui tan poc glamourosa.

Afortunadament, la Barbi no ens ha dit quina distro fa servir, si Ubuntu, Debian o Fedora (no me la imagino emprant Arch, Gentoo o gNewSense), ni si, com a entorn d’escriptori, prefereix Unity, Gnome o KDE (no fa cara d’haver triat XFCE, Enlightenment ni OpenBox): l’entrevista a la nina hauria disparat una flamewar de magnituds èpiques entres els usuaris d’uns i altres.

Per cert, por em fa la possible resposta d’en RMS.


 

Actualització del 14 de maig de 2014

Ara estàs a temps de fer el canvi! Vine amb el teu ordinador a la

Festa de versió Ubuntu Trusty Tahr a Lleida

i els ubuntaires t’hi donarem un cop de mà.

Advertisements

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada s'ha publicat en anotacions al marge i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.