Espanyar

Deu ser que encara estic sota els efectes de la publicació del Diccionari Normatiu Valencià (una mena de borratxera d’oxigen), però el cas és que, des d’aleshores, cada cop que, llegint, ensopego amb un mot desconegut o, simplement, inusual per a mi, em ve de gust confirmar-ne el significat i per un passejada pels nostres diccionaris més importants. L’altre dia, no sé per què, em va cridar l’atenció el mot espanyar: tot i conèixer-ne el significat general, vaig pensar que no aniria malament, en els temps que corren, fer-hi una ullada, ja que algú podria cometre algun error etimològic.

La primera consulta la vaig dirigir al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, on em vaig trobar, il·lustrant la definició, un exemple d’allò més curiós:

espanyar v. tr. [LC] Fer saltar el pany (d’una porta, d’un bagul, etc.). Els lladres van espanyar la porta del darrere.

Un cop més, la clarividència dels autors del diccionari em va deixar bocabadat,  esmaperdut i corprès; al mateix temps, l’error etimològic que suggeria abans es transformava en dubte.

La segona visita va ser al Diccionari de la llengua catalana de l’Enciclopèdia Catalana. En aquest cas, vaig quedar una mica decebut perquè no hi havia cap exemple que acompanyés la definició ni cap altre element nou: una llàstima.

Vaig continuar la ronda pel Diccionari Normatiu Valencià. Aquest remet a la forma despanyar, amb el mateix significat. Tot i que tampoc no incloïa cap exemple, em va cridar l’atenció la segona accepció quan el verb és pronominal (despanyar-se):

despanyar [despaɲáɾ] 1. v. tr. Trencar el pany (d’una porta, d’un baül o d’un altre objecte tancat). 2. v. pron. ESPORT En pilota valenciana, perdre l’equilibri, un jugador, en el moment de jugar la pilota.

Atenció, doncs, a no despanyar-nos: significaria perdre l’equilibri en un moment especialment delicat de la partida –i aquest ja ho és molt.

Però, com ja sospitava, els detalls més saborosos es trobaven a la darrera etapa de la meva passejada lexicològica: l’insuperable Diccionari Català – Valencià – Balear d’Alcover – Moll. Aquest, per començar, ens ofereix, com feia el DNV, un segon significat d’àmbit local (circumscrit, sembla, a les variants de Mallorca i de Menorca):

espanyar […] 2. Fer malbé; posar en un estat més dolent (Mall., Men.);

Em sembla que hem fet tard, però, i que la situació ja és gairebé desesperada. Tanmateix, tractarem de posar-hi remei.

Les frases fetes que acompanyen aquesta segona accepció també són molt il·lustratives: Espanyar-se un braç; Estar molt espanyat. M’ha agradat especialment:

Espanyar-se una persona: tornar més lletja, o més dolenta. «No t’espanyis tant!»: es diu a un qui manifesta gran irritació o nerviositat. «No s’espanyarà»: ho diuen d’un qui no fa brot de feina o en fa molt poca.

Serà qüestió de no deixar que ens espanyin, per més que algun ministre ho intenti: l’estètica també té la seva importància i jo no voldria tornar-me més dolent del que ja sóc. Per cert, no sé per què m’ha vingut a la memòria com s’espanyaven, l’altre dia, els contertulians de no sé quina emissora de ràdio mentre entrevistaven l’Oriol Junqueras.

El DCVB no acaba aquí, sinó que ens ofereix un petit conjunt de refranys amb el verb espanyar que no em puc estar de reproduir i d’interpretar al meu gust:

  • «Qui ho sap espanyar, ho sap arranjar»: jo diria, però, que qui ens espanya ho arranja tot al seu gust, no pas al nostre.
  • «Es massa pentinar espanya sa cabellera», però ja està bé de deixar-nos prendre el pèl.
  • «Massa guany espanya sa bossa»; però, per a nosaltres, tot són pèrdues.
  • «Una festa no espanya un sant»; el problema és portem 300 anys pagant la festa de llurs sants.

Us confesso que no entenc com pot haver-hi gent que digui que els diccionaris són avorrits. Ells s’ho perden.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.