La independència d’Escòcia i l’humor anglès

M’assabento per l’Ara.cat —amb una mica de retard— que la duquessa d’Alba seria la segona persona, per línia dinàstica, amb dret a reclamar el tro d’una Escòcia independent. Ha estat el Daily Espress a presentar la primícia, i, la veritat, no se m’acut forma més humorística i refinada de fer campanya pel NO (almenys, a primera vista: no tinc clar que els pàmpols [1] de l’hereu actual resultin gaire més atractius que aquest rostre siliconat). Un motiu més per envejar els escocesos, que se les han de veure amb l’humor britànic.

A casa nostra, però, el nivell màxim de l’humor espanyol es va exhaurir amb el tòpic «pues el Barça ya no jugará en la liga: ¿contra quien va a jugar? ¿contra el Manresa?» Es veu que les retallades també han afectat a la imaginació dels espanyols (a més d’estar molt desinformats: com ja vaig comentar, no seria el Barça el primer equip estranger que jugués a la lliga espanyola).

Però, en fi, ja sabem que l’humor espanyol, des de la desaparició de Gila i de Tip i Coll, no ha estat gran cosa. I, si els escocesos volen independitzar-se tot i el refinat humor anglès, per quins set sous hauríem nosaltres de voler continuar amb ni tan sols sap ridiculitzar-nos sense caure en el tòpic del català garrepa? Una mica d’estil i d’originalitat, senyors!


[1] En cas de dubte, consulteu la segona accepció de pàmpol al Diccionari Normatiu Valencià.

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.