Fer un Fenoll

Suposo que, a hores d’ara, ja s’haurà popularitzat l’expressió «fer un fenoll» (o «fer un Fenoll», ja veurem quina triomfa) com a sinònim de «negar la salutació a qui —polític, famós, o fill de polític o de famós— pretén donar-se un bany de popularitat fent-se saludar pel públic.» Després de la reacció, digna i —pel que es pot observar en el vídeo— mesurada, d’Àlex Fenoll, l’empresari que s’ha negat a donar la mà al príncep Felip en el Mobile Word Congress a Barcelona, no em sorprendria gaire que aquesta expressió fes fortuna.

Comparteixo totalment les motivacions que l’Àlex Fenoll va explicar posteriorment a la premsa i el felicito per la fermesa en les seves conviccions: el seu gest és una inspiració per a tots els que les compartim.

Em preocupa, en canvi, la reacció immadura de Felip de Borbón: aquesta acció de tornar enrere i exigir que Fenoll li donés la mà demostra que no sap acceptar la voluntat dels altres, que no entén que la resta de les persones tenim voluntat pròpia i que aquesta pot no coincidir amb la seva. Pèssims auguris per a qui aspira a ser cap d’un estat presumptament democràtic; però, comprensibles, si tenim en compte que el concepte mateix de monarquia no té cap relació amb el de democràcia (i que aquest senyor no ha estat educat en l’escola pública).

La reacció del Borbón va més enllà i arriba posar (o a intentar posar) la mà sobre l’espatlla de l’empresari. És un gest doblement desagradable, ja que implica contacte físic, una confiança que no tenim per què acceptar d’un desconegut —i tot fa pensar aquestes dues persones no es coneixien prèviament. Però, a més a més, és un gest de protecció cap a algú a qui es considera inferior: un gest paternalista i que molts adults consideren ofensiu —sobretot si, com acabo de dir, prové d’un desconegut.

Fins aquí, res que no hagi vist abans en polítics en campanya electoral (per què? que deixaran que els espanyols votin el proper cap d’estat?), en actors (per què? en quina ficció viu aquest home?) o en famosillos casposos de les revistes del cuore (i, sí, en aquestes revistes hi surten molt, tant el príncep com la resta de la família: gairebé tant com la Belén Esteban).

L’escena acaba de manera brusca amb la intervenció d’un goril·la encorbatat:

— No me grabe vídeos.

— ¿Eh?

— No grabe vídeos.

— No sabía que no se podía…

És curiós, però sembla que el goril·la no intervé fins que no s’adona que el príncep està quedant en ridícul davant de tothom —sobretot, pel fet d’haver insistit a reclamar un homenatge que no li havia estat concedit: una actitud totalment feudal.

El problema, al meu entendre, és que aquest incident no és cap anècdota, sinó el reflex fidedigne d’un estat (representat per Felip de Borbón) que no accepta els fets (no accepta que els catalans no volem seguir a la seva ombra); un estat que manté una actitud paternalista (és a dir, que ens tracta de nens, o de febles mentals incapacitats per a prendre les nostres pròpies decisions); un estat que recorre a la força per evitar que es difongui la informació que pot capgirar l’opinió dels ciutadans.

Aviat, espero, ens n’independitzarem, ens hauran de deixar de tractar com a súbdits i direm adéu a aquest estat i aquestes deixalles feudals. Si haguessin més catalans amb les conviccions i la dignitat de l’Àlex Fenoll, no ens caldria esperar ni al 9 de novembre.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Fer un Fenoll

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Vols dir que avui el Borbó no «actuava» com un «famosillo casposo»… en «campanya electoral»?

    Em sembla que intenta valoritzar-se de cara a la successió.

    Parlarem,

  2. Totalment: ni la Belén Esteban es rebaixaria a exigir que la saluden!

    Açò es va posant interessant…

Els comentaris estan tancats.