L’eternitat del llibre vell

Si llegiu aquestes línies durant les Falles de 2014 i us trobeu a la Ciutat del Fang (Madinat at-Turab, que és com els àrabs deien a València; o la ciutat bruta i plana, com cantava Raimon), aixequeu el cul de la cadira i aneu ràpidament a la Gran Via Marquès del Túria, on trobareu la 37 Fira del Llibre Vell i d’Ocasió fins al 23 de març.

Com? Seguiu llegint? Això vol dir que, o bé no us trobeu a València, o bé ja han tancat la fira: és una llàstima. Bé, doncs, si no teniu res millor que fer, aprofitem l’estona per parlar de llibres.

Sí, com jo, patiu del vell i solitari vici de la lectura, de segur que ja us heu adonat de la industrialització que ha sofert, en els darrers anys, el sector del llibre. Industrialització i «moditització», perquè,  cada cop més, els llibres escapen de les llibreries tradicionals i s’amunteguen en les grans superfícies, al temps que la «vida útil» d’una edició es redueix: si un llibre no ha estat venut en un any, el més probable és que se’l retiri del mercat i es transformi en paper reciclat (qui diu un any, en diu dos: no hi ha gaire diferència).

Un dels (d)efectes d’aquesta mecànica és l’estacionalitat del llibre (com la de les modes en roba): si no et compres el llibre X en el moment que surt, si la novetat et passa desapercebuda, és possible que te l’hagis perdut per sempre.

Direu que no passa res, que sempre el podrem trobar en la biblioteca pública: ai, criatures pàmfiles i crèdules! Les biblioteques públiques estan patint la crisi tant com el sistema educatiu i tenen greus limitacions a l’hora d’adquirir noves obres. A més a més, les biblioteques es troben molt ben ordenades, de manera que és fàcil de trobar allò que cerques quan saps bé què estàs cercant, però no t’ofereixen la sorpresa del descobriment a l’atzar com pot fer una llibreria.

Però, les llibreries (i altres llocs on, avui, es venen llibres al costat de mitjons de llana o llaunes de conserves) ens solen oferir un ventall d’obres cada cop més reduït. Per al lector, representa un estretament de l’oferta: la possibilitat de llegir qualsevol obra que s’hagi somiat en els darrers quatre mil anys desapareix i, en la pràctica, només tenim a l’abast allò que el potent macroeditor de moda (no diré noms, però algun n’hi haurà en aquest planeta) ha decidit que tenim dret a llegir enguany. I poca cosa més.

Les llibreries de vell —que el venerable Hermes i la sàvia Atenea ens les conservin per molts anys— són tot el contrari: les troballes més impensades hi són possibles, l’atzar i el caos treballen ensems, amb l’ajut de la paciència dels llibreters de vocació, i hi podem descobrir qualsevol cosa, des dels manuals de la perfecta casada dels primers anys de la postguerra —que farien les delícies d’algun gallard ministre— fins a una crònica de les guerres klingon escrites en llengua èlfica; des d’una edició bilingüe de Il Principe de Machiavello fins a un manual bàsic de trigonometria vectorial euclidiana en l’espai de dimensió sis; des d’una breu introducció al cas Gürtel de 3.000 pàgines fins a un manual de Defensa contra les forces del mal signat per Severus Snape en persona.

Les fires del llibre vell —i més quan són grans, com aquesta de València— són el mateix, però multiplicat per cent (en aquest cas, multiplicat per 35, que són els estands que hi trobarem). Visitar-les és com fer un viatge en el temps amb parades aleatòries, ara aquest any, adés aquell país, ara aquest autor, després aquella llengua.

Les sorpreses se succeeixen i el lector acaba comprant més llibres dels que podrà llegir en un any, fins la següent edició de la fira. I més llibres, també, dels que li cabran en la prestatgeria de casa. Però, és clar —pensa el lector—, no tots els llibres estan digitalitzats i, per molts anys, ens caldrà viure i llegir a cavall entre dos mons. Per sort, som de la generació de la transició i no ens suposa cap problema alternar entre el paper i el llibre electrònic —més bé, al contrari.

Gaudim de la lectura, no importa en quin suport, i recordem que comprar llibre antic és donar una segona vida a cada exemplar. Disculpeu, vaig a obrir un llibre.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.