Històries de la ràdio

Cada aparició d’una nova tecnologia ha suposat la decadència —sovint, la desaparició— d’una altra, tret que la nova tecnologia estigués aportant quelcom de socialment nou —una raresa.

Una d’aquestes rareses va ser l’aparició de la ràdio fa poc més d’un segle: el salt dels usos experimentals i militars cap als civils i comercials va donar lloc a un nou espai de comunicació que, en realitat, no va amenaçar mai el de la premsa escrita (la ràdio no requereix un receptor humà alfabetitzat ni concentrat a interpretar el missatge, així que, en realitat, la ràdio ampliava el públic potencial en afegir-hi sectors amb formació més baixa).

En canvi, l’aparició de l’FM semblava suposar una competència respecte a les emissions en OC i en AM. Però només ho semblava: la limitació geogràfica de l’FM (les ones no poden superar una barrera de muntanyes, per exemple, limitant-ne l’abast) ha impedit que la millor qualitat de recepció fes desaparèixer els altres dos sistemes. Igual que l’aparició de la TV (inclosa la TDT) no ha fet desaparèixer la ràdio, sinó que l’ha desplaçada a altres espais (el cotxe, o la recepció unipersonal amb els aparells de butxaca).

Internet, en canvi, ha servit per donar nous espais a la ràdio, ampliant-ne les possibilitats de recepció sota dos conceptes innovadors (un més que l’altre, és cert): les emissions en stream i la publicació en podcast.

L’emissió en stream (en català, flux de dades) no és sinó l’emissió de programació en directe via xarxa. El flux s’associa a una adreça d’Internet (com ara http://176.31.246.109:8000/onamediterranea, que correspon a les emissions d’Ona Mediterrània, inaugurades fa un parell de mesos) i pot ser recollit i interpretat (és a dir, escoltat) a través de diverses aplicacions (Amarok, VLC, Rhythmbox, MOC, etc.).

Les emissions en flux reuneixen la qualitat de so comparable a l’FM, més la possibilitat d’escoltar-se des de qualsevol racó del món, com passa amb l’OC: tecnològicament, això sí que suposa una gran millora.

El podcast consisteix en la publicació periòdica, via xarxa, de fitxers d’àudio que representen l’enregistrament d’un programa de ràdio, de manera que el públic el pot descarregar en el propi ordinador i escoltar-lo quan ho desitgi, sigui en el mateix ordinador, sigui transferint-lo a altres aparells reproductors. El resultat és una major llibertat a l’hora d’escoltar els programes, alliberant-nos de les limitacions dels horaris i adaptant la programació al nostre oci.

Tant l’un com l’altre ens ofereixen la possibilitat de rebre informació (o música, o qualsevol altra forma de cultura que es pugui emetre per ràdio) de qualsevol punt del món sense importar-ne la distància (i, amb el podcast, ni tan sols els horaris d’emissió són un problema). En una paraula, tots dos sistemes ens ajuden una mica més a saltar per damunt de les fronteres, artificials o físiques, i a conèixer una mica millor el món i les persones que l’omplen.

Així, ona curta, amplitud modulada, freqüència modulada, i la DAB —si hagués triomfat—, amb els nous sistemes d’streaming i de podcast, no es fan la competència, sinó que amplien i milloren les possibilitats de la ràdio i faciliten que arribi a més públic. La confluència de tantes formes de ràdio augmenta exponencialment l’oferta i, per tant, la pluralitat de la informació, i això, a llarg termini, sí que és millora social, cultural i humana.

Ja que hi som, no està de més posar-se nostàlgic i recomanar, per qui no l’hagi vista, Historias de la radio, una pel·lícula del 1955; una mica nyonya, si voleu, però, en el seu moment, un bonic homenatge a la ràdio i als seus protagonistes (amb un Pepe Isbert i amb un Alberto Romea incommensurables). La ràdio torna a estar de moda, tot i que ja no l’escoltem amb receptors amb vàlvules de buit.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Històries de la ràdio

  1. manoli ha dit:

    Si em permet, podria compartir-lo al bloc de Ràdio Sant Fruitós, una ràdio municipal ressuscitada per poder ampliar la cobertura informativa del municipi i per obrir un canal de discusió plural.
    S’ha iniciat com un projecte jove que vol introduir-se a les aules.
    Com be dius hem hagut d’ampliar l’emissió a tots els formats possibles, el analògic i com no el digital (aquest ultim per salvar les barreres de les distancies).
    Un gran article.

    • I tant, Manoli, em faria molta il·lusió.
      La ràdio és una eina didàctica molt potent: amb només la paraula i la música es poden fer meravelles, i la creativitat dels joves hi troba un camp magnífic per experimentar, crear, aprendre i, molt important, per a donar-se a conèixer.
      Endavant les atxes!

  2. Agustí ha dit:

    Molt bo l’article Jordi. Si em permets posar-hi collerada, recomano Días de rádio de Woody Allen (1987). També com a homenatge a aquest mitjà.
    Gràcies!

  3. Retroenllaç: Històries de la ràdio » Ràdio Sant Fruitós

Els comentaris estan tancats.