Cercant la tercera via al gat

Ja sé que la situació no és comparable, però no puc reprimir un cert sentiment d’enveja en assabentar-me que el parlament autonòmic de Crimea acaba d’aprovar una resolució d’independència.

No és comparable —ni desitjable— perquè allà es mouen en un clima d’absència total de garanties democràtiques i, fins fa quatre dies, d’extrema violència als carrers. No és comparable perquè allà tenen la Rússia esperant-los amb els braços oberts —o empenyent-los— i aquí tenim la Unió Europea callada com una puta. Però tots sabem que, amb el suport de la Rússia, Crimea serà acceptada en la ONU en un tres i no res, perquè això de la legitimitat democràtica i allò del dret internacional depèn, sobretot, dels padrins: quin no en té, no es bateja.

Ja voldria jo estar ben segur que, quan haurem esgotat totes les vies que preveu la legislació, el Parlament de Catalunya serà tan decidit com el de Crimea. El cas és que, mentre els crimeans van pel dret —o els hi menen— aquí continuen cercant la tercera via al gat i escoltant qui ens la descriu com el millor dels mons possibles: senyors, ja està bé, que el gat espanyol no és federalista!

I, parlant de gats, no sé per què m’ha passat pel cap Doraemon, el gat cosmic: #SpaceCatalans!

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.