Contra sant Jordi

Avui he conegut, a través de VilaWeb, el Full de ruta 2014-2015 de l’Assemblea Nacional Catalana; m’ha cridat molt l’atenció una de les propostes, referida a la data possible, factible i recomanable per a la declaració d’independència: la Diada de sant Jordi del 2015. No m’ha fet gens de gràcia.

Després de llegir el document —16 pàgines ben estructurades i sense escarafalls patrioters—, m’ha semblat que el conjunt és força realista, si bé reconec que em falta formació i informació per a jutjar-ho. Però la data que hi proposen continua sense agradar-me.

El Full de ruta no explica per què seria recomanable la data proposada; tanmateix, si ho comparem amb l’ús que proposen per a l’11 de setembre d’enguany —que hauria d’esdevenir «l’11 de setembre que va fer possible la celebració de la Consulta»—, tot fa pensar que volen aprofitar la càrrega simbòlica i emotiva de la data. Si voleu, ho podríem considerar una manipulació emocional.

El problema, des del meu punt de vista, és que, en el fons, això continuaria vinculant la Diada de Catalunya a una festivitat religiosa catòlica, i aquesta és una herència que voldria deixar enrere. Cal tenir en compte, per exemple, que la major part dels catalans que desitgem la independència aspirem —crec— a una república laica, però laica de debò, i no com aquesta Espanya que continua encomanant-se a sants i a verges per a solucionar la crisi econòmica i pagant peregrinacions de guàrdia civils a Lourdes. Un estat realment laic és una garantia per a una millor salut democràtica —i, de pas, assegura millor la lliberta religiosa.

D’altra banda, Catalunya ja no és un poble de majoria catòlica: les xifres de catòlics no practicants, d’indiferents, sóc cada cop més altes, i si no es produeixin declaracions massives d’apostasia és per la poca importància que hi donen molts no creients i per les dificultats que l’Església Catòlica hi posa a l’hora de reconèixer-les. També són cada cop més els catalans que practiquen altres religions. Per tant, triar una dada concreta per la referència d’un sant seria com dir que els catalans catòlics són més catalans que els no creients i que els creients d’altres religions, i això contradiu l’esperit d’inclusivitat del projecte independentista català.

Posats a triar, penso que la millor data per a la Declaració d’Independència (i l’escric amb majúscules perquè ja la considero un fet històric inevitable) seria l’11 de setembre, probablement del 2015: m’agradaria transformar la commemoració de la pèrdua de les nostres llibertats nacionals en tot el contrari, en la Festa del Renaixement de Catalunya. I, a més a més, dubto molt que el procés es pugui concloure abans.

Tanmateix, no crec que els esdeveniments ens deixin triar la data al nostre gust: la Història no espera i marcar-li el ritme no depèn exclusivament de la nostra voluntat. El més important és arribar-hi i fer-ho pacíficament i democràtica.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.