L’optimisme de Gandhi

Primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’ataquen i, finalment, guanyes.

Mohandas Gandhi

Ignoro si aquesta cita, atribuïda a Gandhi, és real o apòcrifa —com ho solen ser la major part de les frases que creiem que ha dit aquest o aquell homenot. Ignoro també en quin context la va dir i a què, concretament, es referia. És freqüent escoltar-la en llavis dels independentistes catalans, sovint acompanyada d’una descripció de les tres primeres etapes —que ja hem superat— i seguida de la conclusió, optimista, que estem a punt d’arribar a la quarta i definitiva.

Com totes les cites sonores i magnífiques, peca de simplicitat, o de simplificació. Són innombrables —i no només innumerables— els pobles que no han passat de la primera etapa: són innombrables perquè, en haver fracassat, ningú no els recorda. Dels que es van quedar en la segona, en coneixem pocs, només els que ens cauen a prop. Els que, com els catalans, han arribat a la tercera etapa, ens sonen més, però són —ai las— poquíssims.

I és que, perquè deixin d’ignorar-te, has de treballar amb autèntic patriotisme —el patrioterisme de cops de puny en el pit no porta enlloc. Perquè et prenguin seriosament i t’ataquin has de continuar treballant, sense decaure, anys i anys, i has de créixer: si no assoleixes una força respectable, tindran prou amb continuar amb les burles. Però continuar treballant i treballant no et garanteix l’èxit.

La simplificació de la cita deixa de banda que els altres, arribats a la tercera etapa, empraran tots els recursos disponibles per a parar-te els peus, i ells en tenen més que tu, molts més. La frase atribuïda a Gandhi tampoc no diu res dels factors externs, aquells que ni tu ni els altres governeu, i que se’t poden posar en contra.

Per tot això, cada cop que —després d’una rajoyada, una wertada, una camachada o una margallada— algú deixa anar aquesta cita per les xarxes socials, em preocupo: queda molta feina per davant, no es farà pas sola i ja són massa els indicis de divisió interna que es detecten.

Si volem abandonar l’òrbita espanyola i vagar lliures per l’espai sideral, hauríem d’evitar qualsevol temptació d’optimisme. Ni que vingui d’algú tan respectable com Gandhi.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.