jordimonteagudo.cat

Potser ja ho haureu observat, potser la línia d’adreces del vostre navegador ja us ha mostrat el nou domini d’aquest blog: jordimonteagudo.cat. Després de gairebé un any de prova amb el .com, m’hi he decidit, tot i que, al principi, no ho tenia gaire clar. Però, com que encara no som un país normal, m’ha semblat que tocava fer-ho.

Si fóssim un país normal, és a dir, si Catalunya fos un estat independent, tindríem un domini de primer nivell territorial, un d’aquells de dues lletres que identifiquen generalment els estats; molt probablement, la ICANN —l’organisme internacional que els gestiona i administra— ens hauria adjudicat el .ct. Si aquest fos el cas, suposo que hauria mantingut l’anterior domini .com, perquè, la veritat, no sóc gaire amic de les samarretes-bandera ni em veig posant-me una senyera en la solapa de la jaqueta —ho trobo tan ridícul en els polítics…— i això del domini ve a ser el mateix.

Si Espanya fos un país democràtic, conscient i respectuós amb la seva plurinacionalitat, el Ministeri d’Indústria espanyol —que és qui en té la potestat— hauria accedit a sol·licitar el codi ISO3166 que identificaria Catalunya. Si Espanya fos un país democràtic, el seu govern no hauria ignorat les peticions del Parlament i del Govern de Catalunya. Però aquest no va ser el cas i, a més a més, continuem sent un país anòmal.

Per sort, el 2005, la Fundació puntCAT va aconseguir que l’ICANN aprovés el domini .cat. Es tracta d’un domini temàtic, el primer en la història d’Internet que té un abast cultural i lingüístic i està reservat a llocs web escrits en català o que estiguin relacionats amb la cultura catalana. Per tant, és idoni per aquest espai.

Ara mateix, .cat és un dels dominis de major creixement a Internet i recull llocs des d’organismes oficials fins a pàgines de particulars —com aquest blog—, passant per empresses, clubs esportius, associacions culturals i, en definitiva, tot el teixit social que converteix Catalunya en un poble que es nega tossudament a desaparèixer. Mentre continuem en aquesta situació extravagant —i extragalàctica, si fos pel que voldrien alguns— entre el ser i el no ser, l’ús dels dominis .cat tindrà un caràcter reivindicatiu que em ve de gust compartir.

I acabem amb una petita anècdota (que de segur que farà ben feliç al Benjamí Villoslada): la ICANN ha prohibit explícitament la utilització del domini .cat per a pàgines de gats (cat en anglès) —per més cuquis que puguin arribar a ser—, llevat que siguin en català o tinguin a veure amb la cultura catalana: només faltava!

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.